United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Diversos autors han descrit aquesta batalla; especialment Xenofont, que ens la fa veure amb els ulls, amb les coses que semblen no passades, sinó que estiguin passant, i apassiona el llegidor com si es trobés en mig del perill, per la claredat i la vivesa del seu estil.

Aleshores s'aixequen tots i diuen que els autors d'aquells delictes han de pagar-ne la pena, que en l'esdevenidor no s'ha de consentir més un desordre semblant, i que el primer que el renovellar

S'ha de dir, per a ser verídic, que gran part d'aquelles idees de redempció social a n'el pobre Jan se li havien ficat dins de l'esperit tot llegint els formosos versos de l'escriptor més famós de l'època, en Terenci Dasca, qui, entre els autors predilectes, era el poeta dels seus amors.

La nostra situació era, doncs, ben dolenta. ¿Haveu vist una cosa semblant? Ni gosàvem a obrir boca. Cercàrem detingudament els dos joves autors de la broma sense solta, però havien marxat a la francesa, tot just finida la cançó.

Vaig escriure tres paràgrafs d'un conte, i me'ls vaig llegir en veu forta. Algunes coses s'han dit, desplaents, dels meus treballs; però res no s'ha escrit encara que pugui fer justicia a aquests paràgrafs. Vaig llençar-los al cistell, i vaig seure tractant de recordar si hi havia cap institució de caritat que proveís pensions per als autors agotats.

Recordo haver llegit una lamentació de Chateaubriand sobre aquesta amor irracional i fantasiosa dels antics llegidors, la qual, segons ell declara, l'havia cohibit fins al punt de no atrevir-se a modificar una mala disposició de comes, d'una frase. Això ja em sembla força exagerat; però, anem, aquesta amor és ben d'agrair per part dels autors, i les seves exigències mereixen algun respecte.

Andersen és un gran clàssic de la infantesa. Cal recordar, però, que els grans clàssics de la infantesa són els autors susceptibles de viure novament en qualsevol etapa del desenrotllament de nostre esperit.

Y ara recordo que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part en ta propria causa.

Perquè Paulina, llegís el que llegís, o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en el cervell de Paulina.