United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo també volia cridar; però, de la manera que sol resultar en un somni pesat, el meu pit s'esfreixurava, els músculs de la meva gargamella es dilataven, sobrepassant tal volta els límits que la bona emissió de la veu reclama, i no podia produir sinó un xiscle sord, semblant al d'una serp espantada. I mentrestant gambejava de quatre grapes, xipollejant, fugint de les llumenetes fosfòriques que brillaven en l'aigua, i que, en la meva terror, me feien l'efecte d'ullets horribles, trets a espiar-me per l'abisme, que se'm volia dragar. Donava voltes... havia perdut l'orientació de la barca... m'encaminava cap a on sonava trepeig, amb l'esperança de trobar algun company; i, quan el trepeig s'apagava, m'estemordia, creia haver errat el camí, tirava per altres indrets, i, per totes parts m'eixien al pas les fantasmes d'aquella nit infernal, obligant-me a la retirada. Per fi, entre el brogit, m'arrib
-No tan de pressa, s'avi- va respondre el xaval, aferrat a la seva il·lusió. -Demanar no ès vendre. A sa seua proposta jo puc contestar amb una atra. -Quina? -Ah!... això em porta a vós: vós, que sou homo de coneixements, me la podeu dictar. -No pas cap de sa mateixa mena- salt
Veig, sento i frueixo. Quan l'aigua reflueix al meu dessota, les roques mig negades aixequen els seus lloms coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, i m'envien una alenada flairosa que em vigoritza. Estic en l'ambient més apropiat a la meva vida, intimo amb una naturalesa amiga, i no tinc pas consciència del temps que passa.
Endemés, jo no sé pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi.
En quant a mí, missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar. SOLANIO Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor Antoni s'encomana a vós. BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com est
El corrent és d'una extraordinària violència, i el que hi caigui no es faci pas la il·lusió de tornar a sortir-ne. Un obelisc assenyala l'indret on dos homes van negar-se prenent el bany. Els esglaons que hi ha al peu de l'obelisc serveixen generalment de tràmpol als joves banyistes que volen fer-se càrrec del veritable perill del lloc.
Va obrir un calaix i digué: -No és pas una bona gorra, però no és tan dolenta com moltes que en venc. I ens la present
Cirus és un home preciós per a qui li sigui amic, i un enemic dificilíssim per a qui li mou guerra, i té forces de peu i de cavall i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perquè no sembla pas que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que és hora que cadascú digui el millor que sàpiga. Havent dit això, callà.
La infàmia em va llevar a mí no solament la il·lusió d'un nou misteri, sinó, demés, les meves petites pretensions d'argonauta. -Amic Carxofa- vaig dir: -segons sembla, no sou pas vós sol qui transita per aquestes aigües. Per a trobar dinamiters no calia pas moure'm de ciutat.
Però era l'hereu... i, si ell no es casava, se casaria el segon i ocuparia el seu lloc... Perquè ja ho havia dit son pare; no era pas just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si després se n'havia d'anar... I, si no se n'anava, ell, el gran, perdria tots el drets, i sol i sense salut, a la vellesa no seria més que una nosa... Perquè, treballar fort, prou que es coneixia que no podria mai... Li calia ésser hereu, li calia casar-se...
Paraula Del Dia
Altres Mirant