United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja ho eren, de fressoses i boniques! mes no eren pas això, sinó un altra cosa diferent. Així, amb el corc de l'enveja dins del pit, se retir

-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia? -Cal aprofitar les engrunes. -Emprò tenes de descansar. -Pas per ara. Ja vindr

Resultat: una salsa de paraules... verdes. No pas per què, però el cert és que, mentre un hom és al riu, sempre l'humor d'allò més irritable. Petiteses que en terra passarien sense concedir-hi la menor importància, us fan enfurismar bojament quan sou per sobre l'aigua.

Tot, allí, són pujades- digué George. -No pas tot- afegí Harris: -solament cosa de dues terces parts, i hi ha quelcom que haveu oblidat. Gir

El noi alemany que casualment seu a un banc d'adults sense adonar-se'n, fuig corrents en fer-li veure l'equivocació, i marxa espaordit, amb el cap abatut, avergonyit d'allò més, amb dolor i remordiment. No és pas que el noi alemany es trobi oblidat del paternal Govern. Allí pot seure a plaer, i pot fer pastissos de fang i castells de sorra.

Estava cansat i li convenia dormir. Va posar-se en marxa a la recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant més i més a cada pas, arrib

En quant a mi- afegí amb veu commosa, -vos ho repeteixo: no hi compteu pas. Som com el patriarca Moisès que sols logr

-No heu fet pas malbé el peix! vaig cridar esparverat, corrent vers George. -Em penso que no- respongué aixecant-se amb precaució i mirant entorn seu. Però , que l'havia fet malbé. Era a terra en mil bocins. Ens va semblar molt estrany, inexplicable, que una truita embalsamada es trenqués així a petits bocins. I, realment, hauria fet estrany tractant-se d'una truita embalsamada. Però no ho era.

La llum del sol és la sang vivent de la naturalesa. La nostra mare la Terra sembla tota trista i sense energia quan aquesta llum benfactora deixa d'escalfar-la. Ens encomana sa tristesa i sembla que ens deixi, com la vídua que ha perdut l'objecte de sa tendresa: els fillets es complauen a agafar-li la , però no la veuen pas somriure.

Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú altre i l'havia descobert d'una palada, només.