Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 15 de juliol del 2025
Tot just acabat el desdejuni, son
Sembla que rigui! exclama la criada. -Ai, Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera. -Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem.
Feia una tarda calma i serena, sols un xic fresca de la humitat de la tardor. Tot just es veia el tren, que de la finestra d'un cotxe n'eixí un mocador blanc, voleiant al vent de la marxa... El malalt va fer acció de corre-hi, però la senyora l'agaf
Aquest home, sense preocupar-se de reunir bastiments, s'escapoleix, fugint del Pontus amb el vaixell que té. Però més tard en va patir el just càstig: perquè havent intrigat a Tràcia, a la cort de Seutes, va ser mort pel lacedemoni Nicandre. Manlleven també un vaixell de trenta rems, del qual fan comandant Polícrates atenès, que torna vora el campament amb tots els vaixells que pot pendre.
Tot just havia tingut temps de dubtar-ho que ja ells eren arribats i es movien dins l'aire, quasi en línia perpendicular sobre el meu cap. Amb el vogament del vol, els glops d'ombra de la conca de llurs aletes tan aviat s'esvaien com tornaven al seu lloc, a manera d'una delicada joguina que només fos visible quan la copsessin. Ah! passaven de llarg. Però no... El nostre reclam va brillar amb més insistència, amb més fervor i més pit que mai... I ells s'aturaren com corpresos, es giraren, davallaren... Baixaven en diagonal cap a l'arbret! Serien nostres. Mes, tot d'un plegat, esclafiren un piulet breu com un surt i reprengueren el vol cap amunt, cap a ponent, cap a enll
-Tant ho ets, que ara tot just, con eres a dalt del marge i jo et mirava de baix estant, me semblava que m'havia tornat pitit, pitit, com con feia d'escol
-Visca don Ramon, vatualisto! ¡I quan m'alegro de veure'l! Repudai, i que ve just! ¡Que, si no, li dic que aquí hi ha un desfècit! En Montbrió correspongué, amb el bon humor de sempre, a les demostracions del seu amic. -I doncs, Pascal, què em dieu? Home! Si sembla que el dimoni hi balli, en aquest poble. I...poc a poc: de quins sou, vós?
Amb això es trigava almenys cinc minuts a cercar-se els uns als altres, que venia a ésser el temps just perquè mon oncle trobés son paraigua i perdés son barret. Per fi, el grup s'aplegava al rebedor, i el rellotge del saló començava a picar les nou. El rellotge aquest tenia un fred i penetrant repic, que produïa l'efecte de confondre mon oncle.
La idea era ben exposada, i lo pràctic, racional i just de la mateixa, entusiasm
Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i elegància. Doncs bé: el pensar que això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana, em dóna pena i em desespera. -Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè, Ramon.
Paraula Del Dia
Altres Mirant