Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 15 de juliol del 2025
La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al bell mig de la Riera de Sant Joan. De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral.
-Sorpresa? Per què?... George sempre pensa que hom sap el final de la història que conta, quan ell tot just comença. Relata amb sistema enutjós.
Encara és fresc l'aire; encara bellugadisses i entremaliades de mena, revolotegen les papallones blanques i se sostenen en el tènue borrissol de les fulles més tendres: la boira del riu tot just comença a desvaneixe's; la rosada emperla el cim dels pins i l'envellutada molsa de la vall més fonda; i com un a certa edat ja sap que tot això succeeix cada dia del mateix modo, ronca tranquil i sense recel de que pugui trastornar-se l'ordre de la sàbia naturalesa.
Així és que, regirant-se en la poltrona, tot just hagué el Rector acabat, salt
Però tot just Katel acabava de sortir i essent encara la porta oberta, una veueta fresca i alegre exclam
-Arribeu en el moment just- digué la bruixa; -perquè després que s'hagi alçat el sol de dem
Tres paorosos dies amb llurs nits anaren arrossegant llurs hores tedioses, i el poblet caigué en una estupor sense esperança: ningú tenia cor per a res. El casual descobriment, tot just realitzat, que el propietari de la Taverna de Temperança servava begudes alcohòliques en el seu local, amb prou feines agit
-Jo vull les peres!... m'ha enganyat!... jo vull les peres!... jo vull les peres!... Quan el primer carro va arribar al molí, la farina rajava freda. Tot just en Magí havia enjegat l'aigua tranquila de la bassa. Les moles roncaven i l'aigua espargia una remor alegroia que es confonia amb la fressa que feien dins el ventijol matinal les fulles dels arbres de la vora del riu.
-Només vull remoure-la una mica, Joe. -No, senyor: això no és just: deixeu-la estar. -En nom de Déu, no la bellugaré pas gaire. -Deixeu-la estar, us dic! -No vull! -No hi ha més remei: és a la meva banda. -Escolteu, Joe: de quí és, aquesta paparra? -Tant me fa de qui sigui, la paparra: és a la meva banda i no la tocareu. -Bé, doncs: em jugo qualsevol cosa que sí.
Quan En Martí va entrar al teatre tot just començaven la rastellera de números que omplenaven un programa de tres parts amb els corresponents descansos de reglament. Sol va entrar, va seure i amb una il·lusió infantívola, tot encuriosit, es dispos
Paraula Del Dia
Altres Mirant