United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !
VIOLA Us planyo. OLIVIA Ja és un pas cap a l'amor. VIOLA. Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als nostres enemics. OLIVIA Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser presa, val més serho del lleó que del llop.
Li sortí a l'encontre el cap de cuina, el qual va preguntar-li, amb un somrís afalagador: -El senyor vol alguna cosa? -Feu-me sortir d'ací... fou la feble resposta. Se'l puj
Era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d'intervenir en alguna conversa ho feia amb la senya d'un somrís, d'un arronçament d'espatlles, d'una girada d'ulls o d'un balandreig de cap expressius.
Perpètuament afable i plàcida, va tenir un somrís per a l'un, un mot amable per a l'altre, una estreta de m
Té idea que tota la parentela ha desfilat per la seva cambra: cosins segons, oncles llunyans, ties remotes, han entrat de puntetes per abocar damunt del llit llurs rostres contrets per un somrís fictici. Ha pensat massa. Sent una lassitud sobtada i es desconhorta vagament. L'Angelina el troba molt pàl·lid.
La Cinta se li atansa tota manyaga manyaga, se treu el clavell que porta al pit, i diu, amb un somrís que fa blanquejar ses dentetes i posa al descobert ses genives de color de rosa: -L'hai gordat per tu, Garet: ¿el vôs? En Garet es posa, tot estorat, no acaba d'entendre lo que li proposen, i, amb els ulls oberts i la boca badada, resta inmòbil, encarat amb la xicota.
-Sorprès del que s'ha esdevingut, del que us estic contant- va seguir George. -Ella, amb un lleu somrís, em va preguntar què volia. Això ho vaig compendre perfectament, sense cap errada. Vaig deixar al mostrador una moneda de vint marcs, i vaig dir-li: «-Doni'm un coixí, si és servida». Ella rest
Les penes l'havien tornada seriosa i entenimentada: sos ulls juganers havien adquirit una mirada fonda i penetrant que reflectia tot un mar de serena tristesa, i sa boca, abans sempre desclosa per un dolç somrís, s'havia plegat vigorosament, sense desformar-se les suaus línies de sos llavis, molsuts i rosats.
Només va adreçar- me un somrís, com si m'hagués anat veient cada dia, i de seguida va retirar-se a la seva cambra amb un caminar desmanyotat, arrossegant pesadament les xinel·les, que duia a retaló. Vaig restar com aombrat d'un llamp. La dida m'estava observant dreta a la llinda d'una porta, sadollant-se amargament de la dolor que es pintava en la meva cara; però no em va ser possible dissimular.
Aquelles orellasses d'un vermell fi, amatades de pèls blancs, que eixien de llurs caus com una xarbotada d'escuma per una crétua de roques marines; aquelles arrugues sacsoneres del front, colrades i grosses en la part baixa i més petites i esblanqueïdes cap amunt fins a esvair-se en la polidesa marfilina de la volta superior, que el barret de feltre, tirat endarrera, permetia llambregar; aquell nas llarg, encavallat de sécs i tavelles, molsudet i vermellós de la punta, esvorancat de badius i discretament decantat sobre la boca; aquells ulls negats d'aigua, per on les nines flotaven dolçament com una clariana de cel blavissa pel mirall tremolós d'un xopoll, voltats d'unes parpelles pansides i emporxats per unes celles aspres i voladisses; aquelles galtes esllanguides, lleument enconcades sota els pòmuls i caient en desmaiats plecs sobre els queixos com veles arrugades per falla de vent; aquella boca entrebadada per un somrís melangiós, mostrant dos o tres caps de dentarra verdelosos; tots aquells detalls i molts d'altres que sols se poden explicar amb els pinzells... noi, ¡que bonics me varen semblar!
Paraula Del Dia
Altres Mirant