United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És filla de Roses, però sang de pare. -Noa de bona nissaga! ¿De qui s'ha recordat, en es seus trebais, sinó de sa Santa Mare des blanencs? Oh, quina bona pensada! ¡Salut, noa de Roses! ¡Predica, predica, sa devoció des Vilar! -Glòria a sa Verge des Vilar! -Visca sa gent de sa Santa Rita! Les mares aixecaven en l'aire llurs infantons. -Mireu, carets, mireu, quin acte de fe!

-Mor molta de gent. S'ha d'anar molt amb compte. Però, vaja, ara és el temps que la gent no trigar

Després de llegides, s'arriba a la conclusió que el qui pot conduir un cotxet d'aquests sense mancar a la llei, ben podria ésser un perfecte diplomàtic. Amb ells no s'ha de vagar ni s'ha d'anar massa de pressa. Hom no s'ha de posar, amb ells, al davant de ningú; i, si algú es posa al davant seu, ha de deixar-li el camí franc.

Harris de ben poca cosa ens havia ajudat, des del començament de l'excursió. I Harris respongué: -, suposem que això és cert; però, de totes maneres, sempre he fet més que aquest altre- digué, indicant-me a mi. George: -Fer menys feina de la que féu, ja no és possible. Harris: -Aquest s'ha cregut que ve de passatger: em sembla.

Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes imbècils, o simplement a seure una estona, com si no hi hagués cap cosa important a fer. Recorda't de les Bonet: sempre ens han visitat a dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar. I la nostra cosina, la Rosa, que s'ha presentat tota la vida a l'instant matemàtic d'entaular-nos?... Aquesta exacta al·lusió fa riure l'Angelina.

-Orchel... ara mateix... ha vingut expressament... -Ah, ah, ... ara ho comprenc; ella ha vingut a dir-lo-hi sense témer's de res... i ell s'ha trobat malament. , est

Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més amarganta encara! ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat. SEBASTIÀ Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet passar. ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume esser vostre servent.

S'ha de convenir en què han planejat circumstàncies terribles sobre nostra pobra societat. Un temps era Catalunya l'avançada de la civilisació europea. En la mar, en terra, en arts i indústries, dictava lleis que eren filles de sa pròpia essència; i, per més que la societat evolucionava i progressava com avui, ella guardava la davantera, perquè l'esperit progressiu era en ella la tradició.

De tant en tant En Guim s'aturava exhaurit, suant, respirava de pressa, s'espolsava els borrallons i netejava la faç del seu fill amb una mica de neu. Ja toquen a missa matinal. El sol ha sortit. Quina alegria. La neu s'ha fos. Quina ventura!... El foc de la llar és petit com a l'estiu. Els vells van a missa i miren el cel. -A muntanya brufeia! -Hi neva fort!

Jo volia homenatjar d'alguna manera aquella dolça vida femenina, que ja s'ha aclucat sense deixar rastre de cap mena. Poc podia pensar Paulina Buxareu, quan em feia víctima de la seva oratòria, que restés dins de la meva ànima un tan agradable perfum de la seva persona. Perquè no es perdi del tot aquest perfum vaig decidir-me a començar la història de Paulina Buxareu.