United States or Guadeloupe ? Vote for the TOP Country of the Week !
MALVOLÍ ...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada...
Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia mirant al seu home, i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el camp!... Déu meu, quina desgracia!
El meu màxim interès són certes coses eternes, i les coses eternes satisfan la necessitat que té l'home d'una base permanent: quan un hom les porta a dins no necessita posar, com és ara l'ateu, una institució com la propietat en situació d'incorruptible i immortal. Tanmateix, fins des d'un punt de mira humà, l'Església ha anat tant d'Herodes a Pilat que és difícil que s'espanti de res.
-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!
-Donar-li la seva impulsió, fer-li servar el moviment. -Molt bé: ara els ho vaig a dir. Ho fem bé? -Sí, molt bé; però no s'aturin. -No és pas gaire difícil, sembla- diu l'Emília. -Em creia que costava més. -No: ja veuen que és ben senzill. No han de fer sinó mantenir la impulsió: vet aquí tot el que cal fer. -Entesos- fa la noia. ¿Voldrien donar-me el meu xal vermell, si els plaus?
El meu amic de la infantesa, Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones que amb ells es troben fortuïtament, indefenses, en bandes on cal matar les hores, com en una cua d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre.
Això és causa que el seu record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases que no fineix mai la paret del galliner. Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx.
Després diguéreu que jo no era dolent, que només era atarantat i tabalot, i que jo no tenia més responsabilitat que... que... em penso que vau dir un cavallet o alguna cosa per l'istil. -I així fou! Bé! Senyor, Déu meu! Endavant Tom! -I després començàreu de plorar. -Oi, oi. No era la primera vegada, però. I després...
Abans d'arribar a Barcelona -Déu meu, que tard arribaria! encara s'esqueia una estació amb cantina. El malanat viatger determin
La vista d'un tros de bronze fos, col·locat sobre una làpida, no em produeix allò que en diríem una real felicitat. Sovint faig indignar els respectables rates d'església quan veuen la meva impertorbabilitat davant les inscripcions sensacionals, i el meu migrat entusiasme per la història de la família de més relleu de la localitat.
Paraula Del Dia
Altres Mirant