Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 30 d’abril del 2025
Crescut en Ramon, oncle i nebot no lligaven gaire, per lo que aquell, amb el cor ple de tristesa, se'n torn
¿Com és possible, doncs- deia mossèn Joan -que sigui cosa sèria aquesta carrera de nova invenció que havia pogut cursar en Ramon, sense conèixer a penes el llatí? ¿No volia això dir que per la tal carrera es prescindia de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les llengües? Heu's aquí lo que era mossèn Joan com a home de lletres.
Mes tantost fou alsada la llosa y quan la reyna anava per ajupir lo cap á fi de guaytar á dins, las tenebras ompliren sos ulls y quedá privada de la vista.
El destí m'ha fet superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal.
Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos en ferm lo més aviat possible, vaig veure el cel obert així que em parlaren de pendre terra. -A terra, a terra! vaig exclamar. ¡No dic jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit!
Doncs, llavors, era ficció el què s'havia contat? Lo de la Pasqua musulmana, lo de la sang de l'anyell del sacrifici, lo del desig de la domadora, tot venia a ésser faula únicament. ¿Però, en aquest cas, com s'explicava que la diva anés pel món eternament enguantada, donant motiu a la llegenda? ¿Seria una història hàbilment forjada per a auriolar a l'actriu de misteriós prestigi?
Oriol feu oraciò y esbargintse la tempestat, torná á lluhir lo sol; péro lo patrò per salvar vida y baixell, tot lo carregament que duya hagué de llansarlo al aigua perdent tot lo guany que esperava obtindre y una bona part de guanys passats.
La xicota tenia pare, mare i una germana que a la cuenta festeja amb un milord. Com que el nostre home va entrar a la casa per festejar i l'inglès ja hi anava per lo mateix, va resultar que cada dia es veien, es parlaven, estaven junts, i veu's aquí un bon títol per un drama: Los dos cuñados o la estrella del destino .
Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs.»
El fred que tenia quan em vaig llevar el dia primer de gener, era el mateix que ja tenia la nit del trenta u de desembre, sense haver-se interromput, adobat, ni modificat en el més mínim. Jo sentia dir: Quin fred fa aquest any! i pensava ah badocs! si aquest any ja el va trobar fet! Això dels anys nous, és com lo de les modes; és lo vell que passa per torn.
Paraula Del Dia
Altres Mirant