United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !
Llavors Agàsias d'Estimfal, prenent la paraula, diu: -Però aquest home no té res a veure ni amb la Beòcia ni amb enlloc de Grècia. Perquè jo l'he vist, que té les dues orelles foradades com un lidi. I així era. El tragueren, doncs: i els altres, recorrent els quarters, allí on el general vivia, cridaven el general; I, on havia desaparegut, el sotsgeneral; on vivia el capità, el capità.
-Però la idea me l'heu donada vós- altra vegada interrompé Harris. -Vós sabeu com dèieu l'error que per a un hom suposa l'ésser sempre dins el mateix cau, i que la continuïtat del viure domèstic fastigueja cosa de no dir. -Parlava en un ample sentit general- vaig argumentar, explicant-li-ho. -M'havia sobtat el pensament que ho faríeu, i havia pensat de repetir-ho a Clara.
Convençuts d'aquestes màximes, ens cal avui, ja que estem en tals circumstàncies, ser nosaltres mateixos homes de cor i excitar-hi els altres. Dit això, calla. Després d'ell, Quirísof pren la paraula: -Abans, Xenofont, solament et coneixia per haver sentit a dir que eres atenès. Però avui et lloo pel que dius i pel que fas, i voldria que els demés fossin com tu: perquè seria un bé general.
Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. -Sí que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? Sí... sí, senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.
Tal és la meva opinió sobre les cordes de remolc, en general. És clar que ha d'haver-hi honorables excepcions: ben lluny d'imaginar-me que això no pugui ésser! Deu haver-hi cordes de remolc que mostraran llur professió de consciencioses i respectables cordes: que no es figuraran que sigui llur feina la de ganxet, que no es nuaran per a semblar ramals de tricot així que un hom les deixi soles.
Havia plogut deu minuts; després el cel feia aquella cara de suaument rentat que sap fer el cel d'Escòcia. No hi havia massa gent. Un diplomàtic de tipus escandinau que havia estat al Japó, un general de tipus germànic que havia servit a l'India, les dues nebodes de lady Montrose i una vídua de tipus hebraic, d'un primer ministre del Canadà. Com si diguéssim l'Imperi en miniatura.
-Impossible, senyor Kobus, els prussians se l'han quedada. -Bé, doncs doneu-nos la del costat. Loerich els precedí cap a l'escala gran. Schoultz, havent sentit parlar de la cambra del general Hoche, volgué saber què era.
Ben mirat, l'aspecte general dels homes és monòtono, comparat amb el miserable insecte, que és riquíssim, en punt a varietat de forma; però també, ben mirat, totes les espècies anomenades irracionals són pobríssimes en matèria de nas, comparades amb l'home.
-No me'n parli, que ho veig i em sembla impossible. Figuri's vostè que no fa un mes el vaig veure, un dia d'encant, tan sa i guapo com vostè i jo. -I a mi què em dirà?... Calculi que quan va començar la guerra sortírem tots dos en la columna del general Llauder... ¿Com vol que no m'hagi deixat de pedra?... Con que , ell ha servit?
I malgrat els esforços que feia don Eudald per aparèixer tranquil i animat, aquell general desori, aquell culte per la persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions.
Paraula Del Dia
Altres Mirant