United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a assolir-ho.

Mireu: si ara jo, amb una bufada, podia matar totes aquestes roasses i ses seues companyes de llevant i de ponent fins a sa fi des mons cregueu que bufaria de gust fins a corsecar-me. No m'hi pensaria gaire. -Encara bo que no teniu aquesta virtut! ¡Seria de doldre, pobretes! Semblen un estol de criatures: tenen les gràcies innocents de la mainada. Matar-les d'un buf!

La feina de llurs cases no les absorbeix. Es troben al matí i a la tarda, i sospiren perquè el temps encara no és prou bo per a reunir-se al vespre, havent sopat. A cada conversa descobreixen noves amistats i coneixences comunes. Exclamen: -Nosaltres directament no ens havíem tractat; però hem sentit parlar tant l'una de l'altra, que podem dir que ens coneixem de sempre.

-Mort!...! mort el meu filló! ¡pobric angelicó! va cridar l'Andreu bo i flectant-se de genolls davant del cadàver del seu fillet, i trenc

Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.

-Quants d'altres- pensava, -s'haurien adormit entre aquestes garlandes de roses, que t'estrenyien cada vegada més, i que, finalment, no haurien estat sinó cordes de bo de bo, semblants a aquelles que la virtuosa Dalila trenava per a Samsó!

De vegades, fins feien el viatge sens ser robats, circumstància que per sa estranyesa era objecte de mil variades conversacions, i a l'arribar a un poble de festa major, ¿qui no es dalia per veure el ball d'En Serrallonga? ¿Qui no el trobava bo, divertit, xocant i quasi quasi patriòtic, en el sentit més auster d'aquesta paraula? I ara no agrada!

Es un homo, que es diu Tià, veí de casa, més bo que es pa blanc i més xalat que un joc de bitlles. Deixeu-lo per mi. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, i -Hola, Tianet -va dir en to familiar. -Que no em coneixeu? Sóc es noi de s'espandanyer, en Xaneta... sabeu? -Ah! mala pua! -exclam

-No... no necessito res. Es a dir, res: molt: un consell vostro sobre un cas que... -Bo, bo! Tira, Temme... tira de sa meua experiència. L'han filada ets anys i es desenganys, i ès llarga, llarga. Hi ha corda per a treure qualsevol barca que vaju de través. Si pot servir-te, tira, tira: jo, content que te n'ajudus. Explica't... sense por!... as gra de dret!

-L'he vist- digué el cotxer: -és un gran castell que ja es va esfondrant. A sota hi ha un poblet, una gran escala de cargol, una església molt vella... En aquella contrada hi viu encara molta de gent. Un riu molt gran hi passa a la vora. -, tot això ho heu somiat, em penso- digué el senyor Furbach bo i alçant les espatlles.