United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !
Agregui's a això un gran jardí a peu pla, amb hivernacles, umbràculs, gabials, bons caminals, millors vistes, i haurem de convenir en què Serra-Bruna era i és quelcom de bo. L'afortunada família que habitava el famós casal de Serra-Bruna no era pas nombrosa. Se composava del matrimoni, don Eudald de Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles.
El vell Jerome a dins! I vós? George: -És bo, això? -Deliciós- vaig respondre, bufant fort. -Ni per un imperi voldria haver-ho deixat. ¿Per què no ho proveu, vosaltres? Cal només una mica de decisió: vet ací. No em fou possible de persuadir-los. Després, mentre ens vestíem, va passar-me una cosa molt divertida.
Era una princesa dreta al defora, però malmesa una cosa de no dir per la pluja i la tempesta. Rajava un doll d'aigua de son cabell i son vestit, l'aigua entrava pel cim de les seves sabates i sortia pels talons; però ella va dir que era una princesa de bo de bo.
Ara bé: ¿no és cosa trista el pensar: «Jo estic bo i sa; no tinc por, no perdo interessos, no pateix ningú dels meus, i no obstant em veig obligat a procedir com si el meu ser hagués experimentat alguna alteració? ¿Com és que tinc de pensar si la gallina va més cara? ¿Com és que no hi ha sarau ni teatre? ¿Com és que tinc de pensar en morts, en malalts, en metges? ¿Cóm és que no puc ignorar coses que no voldria saber? ¿A on és, o en què consisteix la llibertat humana?
El nen perd aquell estat contemplatiu i esdevé el nen que era. -No saps que bé s'està, ara, al jardí! ¿Què no t'agradaria, de venir ara amb mi a jugar al cricket? Hom no va anar al llit amb aquesta idea; pero, anant les coses com van, sembla un programa tan bo com romandre al llit despert i desesperat. I hom accedeix.
-Calmi's, don Joan... que li convé repós. -Calli vostè!... i no torni a entrar més, quin fàstig! Sembla un empressari! Mossen Fèlix!... vingui vostè que és un home de cor bó, faci'm una caritat... segui aquí, ben aprop meu que li dictaré. M'estic morint d'inspiració... quina mort més terrible... quin trasbals que sento dintre meu! Jo ho diré tot a vostè perque'ls altres no'm comprenen!
El cel era més blau, i els balcons es curullaven de dones que saludaven amb els mocadors. La gent cridava. El mot de guerra no el deixaven anar mai, i tothom estava content. Fins que un dia van anar-hi de bo de bo, a la guerra. Caminaren força per selves meravelloses. Als àpats, gairebé no menjaven.
-Miri'm... miri'm això, donya Poneta, en aquell palco... Misèria i companyia!... sembla la marquesa del cuerno . Ves aquella bona dona... que és per portar vestits escotats!... ¡Ara mateix que baixo a demanar-li les dos pessetes que em deu de la bugada de l'altra setmana! -Quimeta, això és molt bo!... és molt bo!... -Bé, home; no facis extremituds...; recorda't que avui estem en palco...
Les rossors del sol s'obiraven només al lluny, molt en l'aire, cap al cim dels alterosos penyals. Donava bo, de respirar a boca plena.
Les parets blanques, les cortines blanques, el sostre blanc, tenien l'aire d'un corgelador pa de neu. -Hola, Biel... Hola, Malena... va confegir arrapat a les mans, repenjant-s'hi per tornar el bleix. Tot seguit va deixar la de la Malena i va començar a amanyagar la que tenia empresonada a en Biel, bo i mormolant, a cada manyagada: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...
Paraula Del Dia
Altres Mirant