United States or Mongolia ? Vote for the TOP Country of the Week !


I la puntuació és tota insòlita. »-Li seria bo que l'aporrinéssiu una mica, i li féssiu perdre els estreps: altrament es pensar

I escolta, David: em convido a pendre un vas de kirschenwasser a casa teva. que en tens de molt bo.

Remembrant tot això, En Martí, bo i mirant el pis dels seus pares, després de fruir de tanta bellesa de mar i cel i roques i pinedes, va sentir una tristesa pregona i aclaparat i tot neguitós es fic

-Quillu!... !... un gos va callar tot d'una i ruflant amb desfici va atansar-se a l'Andreu que bo i fent un sospir va exclamar: -Ja on sóc! són els gossos de cal Gabaix!... i va astorar-se en compendre que havia corregut una bella estona atiat per la seva geniada d'orat.

Fa molt de temps que no m'he sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'enç

No s'interrompia, de tant en tant sinó per exclamar: -Creus de bo de bo que m'estima, David? -... ... t'estima- feia el vell rabí, amb els ulls arrugats. -N'estàs ben segur? -Eh, eh, eh! no cal dir-ho... De manera que a Bischem, heu tingut la felicitat de ballar el treieleins plegats? Quina joia en devies tenir, Kobus! -Oh! exclamava Fritz.

M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha gracia pera , perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus en cristians, feu alsar el preu del porc. Sóu vós qui heu engreixat a la serventa moresca, Lancelot. LANCELOT Y es que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això demostra que la moresca no m'espanta.

-Això fóra bo per a perdre hores- digué Harris resoltament. -Deixeu-ho per a mi. He llegit d'aquestes coses i hi he pres interès. -I, traient el rellotge, començ

L'estel Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella mar... ¿Era també desvari, allò? Tant de , que ho fos! De vegades perdia el sentit de la realitat. Érem sers de l'altre món que, sotjats per l'ull de Déu, seguíem una navegació fatal i misteriosa. La barca era una mena de sepulcre.

-Sigues bo: sentes?... Sigues bo... I mossèn Esteve va llançar alguns sospirs. Tothom restava mut... tothom tenia clavada la vista en la del capellà. -Els sospirs de la mort- va fer, de baix en baix, el metge. Va acostar-li als ulls un broc encès de la llumenera, va contreure, com malgrat ell, els llavis en un nou gest de mal averany, i va fer un senyal al vicari, que havia acudit a corre-cuita.