Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 10 de maig del 2025
-Certament, amb tal que remeu fort- em digueren. Justament aleshores s'esqueia que érem sota la passera que penja sobre el petit braç derivat del riu, i vaig encorbar-me sobre els rems. Treballava d'allò més, posant a contribució els braços, les cames i els muscles. La meva tasca era sostinguda, elegant, enèrgica i ràpida. Els meus amics van assegurar-me que feia pler de veure'm.
-De debò, Malena?... ¿Ben de debò, en tenies ganes, de veure'm? -Certa refè!... I ja feia dies, que en tenia. -Pobra Malena!... Sabes pas l'alegria que em dónes! Tu sí, que tenes un cor bo com el pa de fleca!... Si no fos per tu, ¡qui sap lo que seria de mi!... Ventura en tinc, que el pensar en tu me dóna coratge i m'ajuda a suportar aquesta vida de mala bèstia que porto!
Tot just vaig ser al cim d'aquella roca, que formava una agulla sobre l'abisme, vaig veure'm a tres passes d'ells, i a l'altre costat vaig reparar-hi un precipici sense fons. A la nostra esquerra queia el torrent del Schneeberg, aleshores glaçat i suspès en els aires. Aquell aspecte de l'aigua que salta, tot arrossegant en la seva caiguda els arbres veïns, aspirant les brossalles i descapdellant l'eura, que segueix la torta de l'aigua sense perdre l'arrel, aquell aspecte del moviment convertit en immobilitat de mort, i aquells dos personatges silenciosos continuant llur obra silenciosa amb la impassibilitat dels autòmates, tot renovell
Jo l'escoltava aturant l'alè. Per una part reia per sota el nas amb l'alegria d'haver assolit l'objecte de la meva dèria, i, per altra part, la tendresa de veure'm tan estimada m'estovava les entranyes i m'aigualia els ulls. Vaig sentir que el pare venia cap al jardí. -Ara m'hauria d'aixecar i fer-li una abraçada ben estreta- vaig pensar amb emoció; però estava morta de vergonya i no gosava destapar-me la cara. Ell me la descotx
-Sí- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria. Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs. La damisel·la no responia.
Fritz havia esdevingut somniós. De cop i volta demanà: -Digues, jueu de mala mena, per què has vingut a veure'm a migdia: aquesta no és la teva hora. -Ah! és veritat: cal que em deixis dos cents florins. -Dos cents florins?... Oh! oh! oh!... va fer Kobus amb un aire mig seriós i mig mofeta. -D'un sol cop, rabi? -D'un sol cop. -I per a tu?
En Vingut havia dit un renec una mica desconcertat, en veure'm. -Ves a cercar aigua a la font- va dir En Vingut a la seva companya. Volia allunyar-la, era evident. -Com ho has sabut que érem aquí dalt? No hi ha racés contra les xafarderies. Havíeu fet recerques? Va demanar això com a enfurismat, però vaig compendre que la idea no li desplaïa.
Res de més original que aquella escena. La volta cantava. Sperver, així com he dit, alçava l'anap; entonava la tonada del burgrave Hatte-el-Negre: Jo en sóc el rei d'aquestes muntanyes! Mentrestant la rosada vermella de l'Affenthal tremolejava en cada pel de son bigoti. En veure'm, es va interrompre, i féu, tot estenent la mà: -Fritz, la teva presència ens mancava.
De vegades, el comte, en veure'm damunt la meva escala, s'atura un instant i em pregunta: -Ei! què fas aquí dalt, Knapwurst? -Llegeixo els arxius de la família, monsenyor. -Ah! ¿i això et diverteix? -Molt. -Vaja, millor! Sense tu, Knapwurst ¿qui la sabria, la glòria dels Nideck? i se'n va tot rient. Aquí hi faig tot el que vull. -De manera que ell, senyor Knapwurst, és un excel·lent senyor?
-Què vols dir? respon ella redreçant-se enèrgicament, com qui rebutja una suposança avorrible. -Potser sí que et plauria de veure'm sortir d'un tripijoc per a entrar en un altre de més greu!... Ets un tranquil. No penses més que en tu: la meva salut, el meu repòs, davant de qualsevol il·lusió teva, no són res.
Paraula Del Dia
Altres Mirant