United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Amb permís de vostè. -Vaya, vaya. -Endemés... , . Ningú sap com començar. A l'últim el noi, que mal que mal és el menos tonto... -Veníem per allò que li vaig dir. -Ah! bueno: me n'alegro molt. -La de casa no ha pogut venir per la ditxosa migranya, però ja ens ho hem parlat tot i per nosaltres no hi ha inconvenient.

Afegiré que vosaltres trepitjàreu la proposició argumentant que assoliríem millors gaudis anant-hi sols. Amb un home com aquest George, l'amabilitat és cosa inútil: cal ésser ferms. -En aquest cas- va dir Harris, -jo clouré la proposta. Pendrem el castell; fareu venir la vostra tia... Jo m'encarrego que ella no sigui descuidada, i tindrem una mesada d'aquelles diversions.

Però, àdhuc les idees més abstractes, àdhuc els sentiments, àdhuc els vicis i les passions, se li manifestaven amb formes i colors mai vistes, ni imaginades, i les ànimes presentaven perspectives, que li feien venir el cap en roda, i visions, que l'esfereïen.

Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li arrib

En quant a , missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar. SOLANIO Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor Antoni s'encomana a vós. BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com est

-Pel que pugui venir, doni'm l'extremaunció, Mn. Ramir. Li feren les creus. Quan tornaren a restar sols els de la casa, ella els preguntava: -Qui hi havia, per aquí fora? Li varen fer la llista. -Ah, vaja! Veig que ha complert tothom. Els veïns han respost. Àdhuc la senyora del primer pis, que pateix tant per a pujar l'escala... De seguida s'ensopí.

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

-No és una diversió? digué Joe. -És una llaminadura- digué Tom. -Què dirien, els nois, si ens veiessin? -Què dirien? Si vinguessin a raure aquí, es moririen: oi, Huck? -També ho compto- digué Huckleberry; -però tanmateix a mi m'escau. No demano cosa millor. Mai no tinc tanta cosa a menjar, generalment; i aquí no poden venir i donar-li una guitza a un hom i fer-lo pertenir d'aquella manera.

Fritz, veient venir Súzel, s'acuit

I la destra d'en Biel va arrapar-se a la brusa de l'hereu Bartra, que, animat per l'ajuda, va redreçar el cap. La mirada d'horror que va donar en Jan al que anava a salvar-lo va topar-se amb la d'odi que li endreçava en Biel en reconèixer-lo. «-No em matis!», deia l'una. «-M'has mort el fill!», semblava dir l'altra. Però va venir una onada i va apagar-les totes dues.