United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Vaja, no cal que res us empallegui- digué tot somrient: -n'estic content, ben content, Nicklausse, de tornar-vos a veure, en aquesta gran benestança! Abracem-nos, si això us ve de grat. I s'abraçaren com a vells camarades.

La infeliç orada avança per l'estret viarany sense ni sols estintolar una , amb el sac abombollat de vent a l'esquena, i les faldilles fuetejant-li per darrera. Porta una mitja a garró, que pot entrebancar-la. Va caminant, caminant... La ratxa se li enduu el mocador del cap, que ve a enganxar-se a prop meu en unes romagueres.

Dansa sobre l'embull i prova de posar-hi ordre agafant-ne el cap que li ve a la , i tiva amb tota la seva força. Com és natural, l'embolic augmenta. Aleshores l'altre home surt de la barca per ajudar el seu company, però l'un destorba l'altre; agafant tots dos el mateix cap, estiren a la una, i, en trobar resistència, resten astorats.

De vegades, si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, de cap al fons del carrer de la Cort Reial. «Ara en ve un -pensava ;-a veure si ser

La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un «bon» gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del més baratet... I, per a dissimular, es carrega de vainilla. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts.

No el cregus, pubilla: aquest marrec avui ho veu tot amb vidres de multiplicar. Més valdria que callessis i dormissis, castanyola: has perdut s'oremus. Mira, aquí ve en Pau. No deu pas estar tan mal parat com això. La remor anava en augment.

Però en arribar el camí que ve dels llogarrets, n'hi jeien tants, que els donen la sepultura junts.

-Han de pujar-se moltes costes, en una excursió així- digué -i de vegades el vent ve a contracursa. -També hi ha baixades,i el vent ajuda al darrera- digué Harris. -Jo mai no ho he notat- afegí George. -Doncs en res no podreu pensar millor que en una excursió en bicicleta- insistí Harris. Jo era inclinat a convenir amb ell. -I us diré lloc: per la Selva Negra. -Què?

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.

Ara que ve lo millor?... No, home, no: et dic que t'agradarà... no te'n vas... L'agafen pel braç, el fiquen a la saleta i el fan seure al davant de tot. Paciència.