Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 7 de juny del 2025
-Ja pots pensar; la pell de l'esquena; ¡ni un pallís per jaure! -I amb aquesta Rosa tan aturada? -Sempre ha criaturejat, pobrica! ¡però és més festosa! -I com, mare de Déu! se't va esgarriar? -Esgarriar dius? -Ho diuen! Sí, mira; fan córrer que la jova us ha tret perquè diu que estava com ella!
L'Andreu va tornar capjup a casa com si tornés del fossar després de soterrar-hi la Tecla. La Tecla ja és a ciutat vestida de dida. Porta una roba neta, nova, planxada i encartronada, amb uns llaços immensos a l'esquena i tot un davasall de monedes d'argent de totes mides que li volten el coll i li torturen les orelles. És una dida teatral. Una apoteosi de dida admirada i mimada per tothom.
-Sempre seràs el mateix- interrompé Fritz: -no content amb els teus propis deutes, cal que et carreguis a l'esquena els dels altres!
Tot al contrari: a tot hora se'l veia passar i traspassar; entrar i sortir de la sala, al cusidor a conversar un rato amb les senyores; a la llar de foc, a l'hivern, alternant amb el servei per a saber noves de fora; muntar i davallar del segon pis i de la torratxa, donant una visita als canaris i als coloms; passejar a grans gambades per la sala, per la terrassa o pels jardins, segons la bondat del temps amb les mans a l'esquena, xiulant cançons sempre amb la mitja rialla, tan campetxano i tranquil i amb una beatitud digna de qui no ha trencat mai cap plat ni escudella.
Hâan portava son abric llarg de castorina i son casquet de guineu, d'allò més pelut, amb la cua que li penjava per l'esquena; Kobus son bell capot blau, la seva armilla de vellut de quadrats verds i vermells i son gran feltre negre.
Un lladre ve. Així que l'altre el veu, s'arrenca de les armes, li va a l'encontre, i combat davant la seva parella. Tot això ho fan en cadència, al so de la flauta. A la fi el lladre agarrota el pagès i se li enduu la parella. De vegades és el pagès que guanya el lladre: l'ajova al costat dels bous i el fa tirar amb les mans lligades a l'esquena.
El jovent guimbejava i vegetava, vessant de vida i salut, i el pacífic don Eudald, aprofitant-se de l'armistici que des de la disputa de l'empriu son contrincant li concedia, dissimulava la múrria, passejant llargues hores amunt i avall de les galeries amb les mans a l'esquena, xiulant frissós les cançons de son escàs repertori i descuidant-se massa dels canaris, les cries dels quals, per cert, anaven aquell any de mala data, per efecte, segons ell, de què a mossèn Isidro se li havia ocorregut canviar la disposició dels nius.
Mes tot té els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.
Eren les deu quan ens en anàrem a jeure, i, per la meva part, tenia ganes de dormir força: em sentia fatigat d'allò més. Però va ésser impossible. Vaig acabar per dormir algunes hores. Jo dormia, i somiava: somiava que m'havia empassat una moneda de cinc pessetes, i que, per poder treure'm aquesta moneda, m'estaven foradant l'esquena amb una barrina.
I allunyant-se poc a poc cap a la barraca, l'esquena vinclada, el cap acotat a terra, la pipa als llavis i les mans plegades al detràs, murmur
Paraula Del Dia
Altres Mirant