United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !
Son pare, expansiu en tot, se mostrava excessivament reservat encara no es tocava un punt que pogués referir-se a les relacions personals amb el jove Montbrió. Amb prou pena havia notat la noia que les úniques ombres que entelaven la recobrada beatitud de son progenitor, s'originaven de tals converses.
I com bressades per un desig de vida i moviment, fins les més tristes i apocades s'acabaven de desencongir. N'hi havia que s'agafaven pel braç, i de dues en dues o de tres en tres, es passejaven per davant dels carrers de nínxols, com si es passegessin pel Paradís. N'hi havia d'altres que reien, reien, amb les cares grogues, totes transfigurades per una mena. de beatitud.
Fins semblava que la remor de l'aigua restés esmorteïda. La Malena, sang-glaçada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atenció, va mig aclucar els ulls i va somriure. Ja era romput el glaç.
Tot al contrari: a tot hora se'l veia passar i traspassar; entrar i sortir de la sala, al cusidor a conversar un rato amb les senyores; a la llar de foc, a l'hivern, alternant amb el servei per a saber noves de fora; muntar i davallar del segon pis i de la torratxa, donant una visita als canaris i als coloms; passejar a grans gambades per la sala, per la terrassa o pels jardins, segons la bondat del temps amb les mans a l'esquena, xiulant cançons sempre amb la mitja rialla, tan campetxano i tranquil i amb una beatitud digna de qui no ha trencat mai cap plat ni escudella.
Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gràcia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ¿Quin és l'infant, que s'est
En ésser de retorn al molí, va flairar l'ampolla plena de moscatell, obrint els badius amb una voluptuositat passional i aclucant els ulls amb la devoció dels embriagadissos, omplí l'ampolla que hi havia en la posella del faldó de la xemeneia i va veure un glop plena de desig i va fer un sospir i esclafi una rialla llarga que va escampar-se en el silenci de la matinada com la veu del mateix dimoni que rigués del bon nom del molí i de la beatitud de la natura que's deixondia pura i com a santificada.
L'impromptu característic de sa fesomia era una suma beatitud i complacència traduït per una mitja rialla que no es fonia mai, ni quan son cor se sentia negat per la contemplació de les les grans misèries humanes. Les habituds no podien ésser mes senzilles ni ses necessitats més limitades.
Paraula Del Dia
Altres Mirant