United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els dèiem com remeiar les convulsions en els atacs dels gats. Per la meva part, jo no crec, ni creia aleshores, que puguin remeiar-se els atacs dels gats. Si tingués un gat que patís de convulsions l'anunciaria per vendre'l, o en faria regal. Però el nostre deure era informar de tot el que se'ns demanava. Algun boig ens va escriure preguntant sobre això, i jo mateix vaig perdre un matí cercant coneixements sobre l'assumpte. Vaig trobar el que volia a la fi d'un llibre de cuina. Per cert que mai no he comprès el que hi feia allí, tal notícia, que per res, en absolut, pertanyia als motius del llibre. No deia si es podia condimentar un plat saborós amb un gat, encara que fos curat de convulsions. L'autora havia afegit el paràgraf per pura generositat. Jo sols puc dir que així no l'hagués copiat, car va ésser el motiu d'una abundosa correspondència violenta i la baixa de quatre subscriptors al diari, almenys. El demandant ens va dir que el resultat del nostre consell havia estat un dany per valor de dues lliures al parament de cuina, sense comptar una finestra trencada amb la qual potser s'emmetzin
Mes, en veure que la dona plorava, l'envaí una tendresa tota dolorida, i, humilment agemolit a la seva cadira, entre sospirs, brandant el cap apesantit, va dir dolçament: -No m'heu entès, mare... creieume. ¡Jo, passar-vos comptes!... I ara! Quan hai dit tal heretgia?... Anem, dona, no ploreu. No crec pas haver-vos trencat es respecte; però, sigu com vulgu, ja em sap greu d'haver-vos parlat de res.
-Ja ho crec, si ho he dit! digué Tom. -Oh! A centes de vegades. Una vegada va ser all
-Vol que li parli clar, senyor oncle? féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat.
I si no ens en fóssim apartats de pressa i corrents crec que hauríem acabat per caure esmicolats a peces menudes al voltant des foc. Però ja n'estem salvats, i aquestes esclatarades de nas no ens han d'espantar. Són salut i aclareixen l'enteniment. -Deu ésser una salut com la dels floroncos -insinu
Així que els de casa dormissin ¡zist! m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols que hi fóssim a les quatre de la matinada...
MALVOLÍ És cert, y jo crec que s'anir
-Ja ho crec! Després hi hagué una considerable pausa, durant la qual els minyons examinaren interiorment la matèria. Després Tom murmurà: -Escolteu, Hucky: que compteu que ens sent parlar, Hoss Williams? -És clar que sí. Si més no, el seu esperit. Tom, després d'una pausa: -Em plauria d'haver dit el senyor Williams. Però no he obrat altrament per cap mala cosa: tothom li diu Hoss.
La meva germana i jo, vam aprofitar l'avinentesa per a girarnos a d'altres invitats. Després vam saber què cosa havia succeït. Kate i En Puigrafegut estaven vora la finestra, en una mena de pau armada, quan de sobte se sentí un crec minúscol, però ben definit. -Aquestes dones! digué En Puigrafegut -sempre tan fortament encotillades! Fins que no tenen més remei que esclatar!
-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més lligats que mai amb... aquell senyor, després de lo succeït.
Paraula Del Dia
Altres Mirant