United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !


-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... -L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li espaum

-Tens raó, Fritz, no en facis cabal de les meves paraules; de vegades parlo sense com va ni com costa. El principal és saber on ens menar

Després va llambregar esfereïda al seu entorn i seguí prop de la Monja el caminet que giragoncejava entre la pinada on havia passat dos jorns perduda.

Després d'això no passaren gaires dies, i els tracis de la muntanya davallen a Seutes a tractar d'ostatges i de treves. Xenofont ve així mateix a Seutes i li diu que s'ha acantonat en un mal indret; que els enemics són prop: que més a pler s'acamparia en un lloc fortificat naturalment, que no pas en aquelles cofurnes, on corria perill de ser desfet.

Però si en tenim deu, deu armaris! I tres almenys farcits de coses inútils. I després, amor meu. -aquí un petit esplai conjugal ben sincer i de bon gust- on voldries que el poséssim? La casa és un cop de puny! És una casa de nuvis, que no més hi cabem ben juntets.

Recordo haver vist un d'aquests instruments a l'hotel on parava, a Oxford, la darrera primavera. A la meva arribada marcava «bon temps fix», i no cal dir que la pluja queia des de bon matí: allò era incomprensible. Vaig donar un cop al baròmetre, i l'agulla féu virada i marc

Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al cap, i un començava a distreure's, el llapis i el somillo se n'anaven per on volia l'atzar, sense que la m

-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf

En mig d'aquests pensaments, pocs d'entre ells aquell vespre tastaren menjar, i pocs encengueren foc, i molts aquella nit ni vingueren vora les armes. Reposaren cadascú on s'esqueia, sense poder dormir, del pesar i de l'enyorament de la pàtria, dels pares, de les dones, dels fills, que ja feien compte de no tornar a veure més. En aquesta disposició d'esperit tothom reposà.

-És que l'altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan descuidada... -Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà. -Si no li agrada, deixi-ho. -No ho vui deixar; no em dóna la gana. -Si és dona de gana ja sap on ha d'anar. -Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta! -Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és!