Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 18 d’octubre del 2025
Després, més enllà, un immens mosaic de camps llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes, esfumant-se, esfumant-se... fins a esdevenir, a l'horitzó, una franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobalt i rosa. I els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de brills somorts de nacre: perles fines sobre setí.
No incloesc en el mot de pessebristes aquells que, amb totes les regles de la pintura i la perspectiva del dibuix i de l'òptica, guarneixen un ben combinat i hermós paisatge, a on lo que menos hi destaca és el tradicional i deliciós portal de Betlem, amb el Niñu , el bou i la somera. No. Aquests són pessebristes degenerats, indignes de merèixer tan candorós nom.
Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes a les fulles del blat-de-moro, que al passar el ventitjol, es movien suaument, amb flonjos frecs de ruixada. Al detràs s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals cascabellejava sense parar, anant i venint, volant de l'una a l'altra, fugint tots d'un plegat en ràfegues de alegria.
-I, ara que la barca veia és a fons, ¿a on són els que han de fabricar la nova? interrog
A les Universitats més alemanyes, on els estrangers són més escassos, solament es porta a cap l'essencial, i això no és pas de naturalesa atractívola. Tan no gaire atractívola, en veritat, que jo aconsello al llegidor apocat d'evitar-ne la descripció. La cosa no pot presentar-se bonica, i altrament jo no he de guarnir-la.
«Harris fou plantat a la porta de la casa, el desembre de 1886.» No, no, impossible. El nombre d'aquestes làpides fóra massa considerable. Serien els establiments on no ha entrat, els que esdevindrien cèlebres. Vegeu-ne una mostra: «Unica casa de Londres en la qual Harris no ha begut mai.» I la gent faria cua per voler descobrir el misteri.
I, si era impossible encinglar-se, era exposat travessar el riu, per mor de la tossa que pararia en trobar-se, a l'altra vora, a camp descobert, sense una bardissa on pogués amagar-se. L'únic camí que podia salvar-lo era el de saltar en quatre bots al córrec i empendre la cursa avall fins a trobar un redós segur.
També ella era feta de retalls de paper, però portava un vestit de la glassa més lleugera, amb una exquisida cinteta blava damunt les seves espatlles, com si fos una banda, on hi havia encastada una antiqüela tan gran com tota la seva cara.
El que havia d'haver fet, ell, era fugir, fugir ben lluny, a uns paratges on ningú tingués noticia del seu crim, on ningú tingués esment de la seva estada a presidi... Fugir!... fugir!... Veus aquí la dèria que l'omplia tot.
Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.
Paraula Del Dia
Altres Mirant