United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per la meva part m'esforçava a encoratjar-la i a voler-li aclarir aquell misteri. -Fixeu-vos de quina manera estic remant: tan fort com mai m'hauria imaginat fet-ho. Aviat serem a la resclosa. Recorreguérem una milla, encara. Aleshores vaig ésser jo, qui començ

I aleshores la seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li diria que des del primer moment? Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera: ¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell?

Parlava en un to de veu sonor i las, coralment. Aquell hivern s'era redossat a la masoveria abandonada; i això vaig saber-ho amb alegria, després de sopar, quan el brau Patllari, el meu hoste a la força, es disposava a cedir-me el seu llit de matrimoni en un rampell de generositat que l'hauria conduït a la pallissa, i a la seua dona en el marfegó de la mainada.

Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre tot al Pere, el gran... Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més... li feia creure que era ja un home, i un home amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama all

L'ataconador del portal a les vuit del dematí. -Ja torna a passar aquell minyó de la del segon pis. La criada del davant, a les nou . -Ja passa. El camàlic de la cantonada, a las deu . -Volta'l! Els xicots d'estudi, a les onze . ¡Sempre trobem aquest senyor! La mare, guaitant pels vidres, a les dotze. -Avui ja ha passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.

Mentre un dels meus rems era ben endintre de l'aigua, l'altre passejava en l'aire, i, per poder agafar igual quantitat d'aigua de l'un i l'altre costat havia de posar-me dret. Aleshores abundaven en aquell lloc les persones elegants i distingides, i em calgué passar pel mig en tal positura. Bon punt vaig ésser al mig de la platja, vaig llogar un vell barquer per a la tornada.

I en tant, amb les persianes entreobertes, ja tornava a mirar aquell tros de cel, ample, molt ample... i veia una vegada més aquell carrer, llarg, estès... sentia el remoreig lluny

Aixís varen creure assosegar la ira d' aquell açot que tan cortristats los duya. ¡Bell temps era aquell en que los homens sacrificavan sas propias vidas per allargar las dels seus consemblants! Lo rey tenia una filla jove y bonica com una primavera, ab la qual mòlts cavallers y prínceps havian pretés mullerarse. Son pare l' aymava mes que á mateix. Era l' ídol del poble per sas virtuts.

Allò de treure la cara pels carrers li venia de repèl. ¡Que fos tan vergonyós, aquell home!

-Ses pregàries l'han treta! -Mariagneitta!... vina fia meva!... no tingues por, que aquell no tornar