United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
EL PRÍNCEP No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels fills del nord l'home més blanc, d'all
Tot seguit començàrem a empallar. En Xaneta, que era més pràctic en el maneig del vesc, empastava les palles, que li anava allargant d'una a una en Lluís, d'un manat, que en tenia a sota l'aixella, i jo, enfilat a dalt d'un roc, un cop empastades, les prenia d'en Xaneta i les encomanava pel cap sec als canonets de canya, amb que suara havíem endidalat els branquillons de l'arbret.
Harris s'acosta al piano, amb el feliç gest de l'home disposat a sacrificar-se generosament pel seu pròxim. -Silenci, si els plau! diu la mestressa de la casa, girant-se. ¡El senyor Harris va a cantar-nos una cançó còmica! -Oh, quina felicitat! exclamen els concurrents.
Mar i cel se confonien... la ratlla de l'horitzó s'havia fós... talment semblava que aquella corrúa d'embarcacions naveguessin pel firmament i que seguint mar enfora arribarien al mateix cel, fins al peu del Creador...
La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos dits la despullada molla i, portant-la a la boca, n'arrenc
No hi podeu respondre ni un mot a tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor, expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei?
La Francisca emprèn pel camí dreturer. Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura, sostingudes darrera els malucs amb una agulla de cap, el cistell dels pollastres en el plec del braç esquerre, i un cabàs, amb dues dotzenes d'ous, pendiculant de l'altre. El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac i bóta pels xaragalls com una daina. Després travessa un gatosar eixarreït. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies. Va perfilada de llum, la masovera; i és, aquella llum, una aurèola en la testa, on el capell, eixugant-se, esdevé rinxolat; és en la lleu pelussera de la galta, un endaurament; és, en les virolaines del mocador del coll, un llampegueix feréstec; és, en les crestes dels gallarrots, un espurnejar de porpra i uns besllums tornassolats en els plomatges. Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans. Sota una figuera esponerosa hi ha un barracó de ginesteres, entre les clarianes del qual s'endevina una forma humana. La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla. Sap pla bé de què riu, la masovera. Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es ref
En Carxofa saltava el primer, feia esqueneta als passatgers, i, tot estrebant La corda de la petita embarcació amb grapats de marmanya, us assenyalava els trams del desembarcament, indicant d'aquesta manera els punts ferms on calia apoiar la vostra petja. De seguida, ell al davant, vosaltres al darrera, en columna índia, començàveu a giragonsar pel matisser fangós que traspuava humitat.
LLORENÇ Es la veu de Porcia, si no m'erro molt. PORCIA Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu. LLORENÇ Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra. PORCIA Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?
Mentre travessàvem el poble, no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir de tras-cantó; però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria!
Paraula Del Dia
Altres Mirant