United States or Guatemala ? Vote for the TOP Country of the Week !
I aleshores, cobrant, malgrat ell, l'amor a la vida, va enfilar-se al llenç d'obra que quedava sencer, i va cridar assistència amb totes les seves forces. Va ser un crit que va sentir-lo tot el poble: un crit aspre i esgarrifós, d'home desesperat que veu la mort cara a cara.
El llum se m'apagava per manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, só tornat de mort a vida. Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa!
Si en Melrosada fos un home conscient d'ell mateix, potser destruïria la seva vida miserable; però en Melrosada estimava sobre tot, aquells cinquanta quilos d'ossos i pelleringues que constituïen la seva persona; i que ell preservava del fred i la calor i nodria amb el queviure vulgar, però sa i digestiu, de la seva dispesa.
Quan del meu dit manqui eixa baga, la vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta: Bassanio es mort. NERISSA Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar: Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!
Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà, entre la pols d'or del crepuscle. Quina recança! Quin enyorament va deixar-me! Però a l'ensems, allà, a les profunditats de mon ésser, els àtoms de la meva vida celebraven orgies magnes, en les quals s'entonaven himnes de victòria i es bevien embriagueses de llum.
Mentrestant, en Biel, que acabava de guanyar la vora cent passes més avall, corria annartat boscos amunt, sentint a l'ànima una mena de rosec estrany, com el del soldat que, per salvar la vida d'un enemic, ha fet als seus una traïdoria. L'endemà, cap a posta de sol, en Biel venia de ciutat, d'acompanyar-hi la vella Llogaia, que se n'hi anava a viure.
Així han cantat els grans poetes la pròpia desventura lluitadora... Però Vós, amic, ¿de què us queixeu, per a veure la vida trista i baixa en la vostra obra? ¡Sort, gran sort, que si la pinteu de tal manera, és per moda literària! Jo n'estic tota contenta de pensar-ho així, perquè sinó hauria de creure que no us fa benaurat el meu amor... -Oh, no! amiga meva, no.
Damunt un gran mantell de pells blanques hi era estesa la vella amb son llarg vestit de púrpura, amb les mans crispades sobre el pit, i la sageta d'or entre els cabells grisos. Mil anys que visqués, l'imatge d'aquella dona no s'esborraria pas del meu esperit; aquella testa de voltor agitada pels darrers estremiments de la vida, els ulls fixos i la boca mig desclosa era d'aspecte formidable.
El temps de major concurrència als cafès i restaurants de Berlin és de la mitja nit a les tres de matinada. Però la major part de la gent que hi va són llevats fins a les set. I una de dues: el berlinès ha resolt el problema de la vida moderna de viure sense dormir, o, com Carlyle, deu estar desitjant l'eternitat.
Que n'és de dolç aquell temps de la vida de noi!... Vida petita que juga un noi petit entre parets ben calentones, mentre la pluja cançonera de l'hivern bombolleja en la barana del balcó... Al de fora sempre hi fa sol, dies atemperats que riuen en jardins flonjos de sorra... sense aire... Oh, l'aire... que els en hi fa de por a les mares!...
Paraula Del Dia
Altres Mirant