Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 11 de juny del 2025
Aquesta vida a sol i serena durant mesos i mesos, frèjol de robes, nu de peus i amb el cap descobert, com ell solia anar, va fortificar-lo i àdhuc engallardir-lo. Igual que aquelles fades que, en visitar la princeseta de la rondalla, li concediren un do cadascuna, els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire marí, tot afillant-se'l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de llur duresa; i, balandrim-balandram, les ones varen inculcar als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorej
Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a acomiadar-me. La tia Paulina es manifest
Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe... cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, qued
-I de caritat que no en feia? -Ca, home, ca! -Mai per un mai? -Un cop va donar un forc de cebes a un mort de fam. -Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun es forc. Ets àngels vàren córrer sa terra i vàren portar es trenat de bogues, que era ja mig podrit i sense cebes, perque es mort de fam se les havia menjades. -Té -va dir es bon Jesús -aquest és es cap, que has d'allargar a sa teua mare.
Tot garlant de l'afer que els duia a ciutat, varen arribar en dues hores i mitja als Hostalets, on varen aturar-se per a fer pa i beure i donar el morralet a la Morica. Després varen seguir altra vegada la ruta, caminant sota els raigs del sol, que anava aixecant-se, tot roig, sobre la ratlla de llevant.
Unes quantes gambades del marit rostos avall i una pitrada de la muller boscos amunt, varen unir-los en un dient d'avemaria. I mentre, ella, fent-se compte del perill que havia passat, queia en basca als braços d'ell, en Jan, com un assassí aixarpat al bo de la seva obra, s'esmunyia cap al poblat bo i remugant malediccions. D'aquella feta mai més va ser altra la Malena.
I a la fi va dir-li: -No us conec. Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi, varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares.
Els vailets tot el camí no varen parlar de res més que dels forasters... de lo rics que devien ser... de si el malalt es curaria... de la sort de câl Boscàs... I a casa seva en varen parlar, i l'endem
Aquestes paraules varen encoratjar-lo en gran manera.
-Sí, sí. -Prou. -Com si ara l'estés veient... varen anar responent tots.
Paraula Del Dia
Altres Mirant