United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !
Rondinaren una resposta, i continuaren cavant. Per algun temps no se sentí més soroll que el xarricar de les pales que descarregaven llur nolieig de terra i arena. Allò era ben monòton. Finalment, una pala top
Llavors jo, miserable pecador Teòfil i mos dos germans Sergi i Higini, cap cli i genoll a terra, humilment adoràrem els incomprensibles camins de Déu.
Prou van dir-me que anés a terra baixa, emprò he tingut por dels metges... si'm fan peració i de primer raja la sang bona i sols me queda la dolenta adins, què? Dôs ara jo vull probar les vostres herbes!
I el pensament li volava, estrompassant les muntanyes que es veien blavejar al lluny, creuant el mar qui hi sabia al darrera, aturant-se a reposar en aquells països que desconeixia i que veia com en somnis. Sí, fugiria, posaria entre ell i els cassanellencs tanta terra, tanta aigua, com pogués. Dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, va estar repetint-se el mateix.
Inaccessible i esquerpa de ribaltes era aquesta illa, i en treball i afany s'estaven els monjos, cercant port per pendre terra. Aquesta illa era una muntanya alta, amugronada i rodona, el cim de la qual era nuu, sense herba i sense arbres. Tant i tant volt
Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer: -Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que ei és desterrat de la seva terra!... -Oidà! va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?... -Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit alguna cosa!...
-Recordeu-vos del vostre jurament damunt la creu- vaig dir-li, amb tota fredor. Ell va rependre el seu treball, tot repetint, a cada cop de càvec: -Em robes!... em robes! Ets un lladre!... Tot és meu!..., fins que va atènyer la petita volta de l'escala. Un cop va descobrir-ne la primera pedra, va esdevenir, de cop i volta, blanc com la cera, i es va asseure damunt el caramull de terra.
Cada dia, en arribar el vespre, després d'enllitejar tota la mainada i de besar-los amorosament, anava cap a la cort on hi havia les ampolles amagades entre la palla, encenia un gresol penjat alt, que feia un llum petit, petit, i s'ajaçava a terra, en la tovor del jas eixut i anava bevent, bevent, a glops, flairant el vi amb grans inspiracions sota la claror feble, tètrica, maligna!
Així malmenats els enemics s'allunyen. Els grecs, marxant sense inquietud la resta del dia, fan cap a la vora del Tigris. Allí hi ha una ciutat gran, deserta, el nom de la qual és Larissa. Antigament l'habitaven Medes. La gruixària del seu mur és de vint-i-cinc peus, i l'alçaria de cent; el seu contorn fa dues parasangues. És construït de maons de terra cuita, però els fonaments són de pedra fina a una alçària de vint peus. Quan els perses arrabassaren l'imperi als medes, el rei dels perses que l'assitiava no podia pendre-la de cap manera; però un núvol tap
-Però això és horrorós! va exclamar tothom. -Veritat que sí? ¡És una infàmia que fa eriçar els cabells! Però espereu-se, espereu-se, perquè això no acaba aquí. Admirat jo d'aquella obra potent i original, vaig fer formal promesa a son autor de que remouria cel i terra fins aconseguir que el drama es representés.
Paraula Del Dia
Altres Mirant