United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, així que un aliret més viu i més sostingut els acarrera tots en un encalç segur, l'afrau s'arbora de frenesí, de glapeigs, de rastallades, de vertigen; i en Busqueta, llançant un crit llargarut i horríson, ja no és un home: és un bòlid, un llamp, quelcom que no aturador.

-Però em semblava- deia el deixeble -que la e de la fi de have no tenia so. -I, certament, no en pas- explicava la professora: -és el que se'n diu una e muda; però exerceix una influència modificadora sobre la vocal precedent.

- unes idees ben singulars, tanmateix, aquest vell rabí! digué aleshores Frederic Schoultz, tot omplint la seva tassa de kirschenwasser . -Hom creuria que ell ho pensa, el que diu. -Les meves idees no són singulars- respongué David greument: -són justes.

Davant de Xenofont es presenta Euclides, endeví de Fliunte, fill de Cleàgoras, que ha pintat els frescos del Liceu. Felicita Xenofont d'haver-se salvat, i li pregunta quant d'or . Xenofont li jura que no en tindria ni per pagar-se el retorn a la pàtria, si no es vengués el cavall i el que portava a sobre. Euclides no el vol creure.

Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans , tingues present que si és dolç l'amor implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

Ens respongué: -No res del que diuen; de moment, almenys, no se m'acut. Però, si veniu amb mi, la meva mare una cambra on podr

MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora? MALVOLÍ «No t'espanti la grandesaAixò estava ben escrit. OLIVIA Què vols dir ab això, Malvolí? MALVOLÍ «Hi ha qui neix ab grandesa...» OLIVIA Què! MALVOLÍ «Altres que assoleixen les grandeses...» OLIVIA Què dius? MALVOLÍ «Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntatOLIVIA Déu te faci !

-Ja ho , noia, ja ho ... i és per això que hem de parlar... Si jo fos sol, no passaria tanta pena; pel que ha de durar!... Mes, ara...tu te n'auràs d'anar a casa teva d'aquí a una vuitava, d'aquí a una quinzena tot lo més, que tens la sega a sobre... La petita est

Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, com dient-li: «Eh, que tal? Com te va el nou estat? Ser

-Crec que , que n'hi ha d'haver un al sostre mort. Ja ho miraré, i si acàs... - raó; si acàs, enviï-me'l, i se'n podr