United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es veu sovint, fins a la mateixa Anglaterra, el país de la justesa , que a la dama que pren cacau sembla que li escau, segons els cartells, una lleugera mussolina per tot abillament. Com que calia esperar, la nostra pintoresca parella fou tot seguit el blanc de tothom. Aprofitant l'avinentesa de fer-los un petit servei, vaig guanyar-me la sort de poder enraonar cinc minuts amb ells.

Però la fam li feia mal de cap i li encenia la cara: l'ensopia la cremor de la llum. A la fi, el parent d'En Pepaito va arribar a un determini: a l'estació de * hi ha restaurant, i allí es compraria pa amb truita, pa amb carn rostida o pa amb botifarra o potser de totes tres menes. Naturalment, s'ho aniria a menjar a un altre vagó. La sort l'afavoria.

Algun ximplet educat que malentén set llengües, sembla que vagi escrivint aquests llibres per l'errònia informació de la moderna Europa. -No podreu negar que aquests llibres obtenen grosses comandes. que es venen per milers, i a cada ciutat d'Europa hi deu haver gent que va ça per lla portant aquesta mena de lèxic. -Es versemblant, però hi ha la sort que hom no els entén.

Per això, un dia, després de molt rumiar sobre la seva sort, va acabar per dir-se que, ben comptat i debatut, la millor ruta que podia emprendre era la de viure a la bona de Déu, campant-se-la amb el que pesqués per les gorgues del córrec de l'Home-mort o amb el que pogués aplegar pels boscos del terme, del qual no es volia apartar mai més de la vida.

Així han cantat els grans poetes la pròpia desventura lluitadora... Però Vós, amic, ¿de què us queixeu, per a veure la vida trista i baixa en la vostra obra? ¡Sort, gran sort, que si la pinteu de tal manera, és per moda literària! Jo n'estic tota contenta de pensar-ho així, perquè sinó hauria de creure que no us fa benaurat el meu amor... -Oh, no! amiga meva, no.

Davant de l'escriptoriet tot el sant dia, ni un pam de cel blau podia veure, perquè els cristalls glaçats de la finestra li tapaven la vista del defora. Sort tenia de que all

Harris havia de passar la nit amb nosaltres. Vàrem pujar al pis de dalt i ens férem a cara o creu l'ocupació dels llits. La sort design

Trobava en la cara de Knapwurst quelcom de socràtic, i, tot escalfant-me, tot escoltant el foc com espetegava, reflexionava en l'estranya sort dels homes.

En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc. -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!

Fins potser li havien portat la sort; perquè, si tothom li hagués fet bona rebuda, mai se li hauria acudit la pensada de refugiar-se a la torre, i encara menys la de conrear les terres de l'entorn: els únics camins que se li haurien presentat oberts haurien estat el d'anar a jornal o el de llogar-se de mosso a qualsevol casa on li haguessin volgut fer la vida.