United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però suposem encara, que enganyats, i encantats per mi, arribeu al Fasis: i que ja desembarquem: llavors coneixereu que no sou a Grècia: i jo, l'enganyador, seré un, i vosaltres, els enganyats, vora deu mil, amb armes. ¿Quin home, doncs, estaria més exposat a pagar la pena, que un que de tal manera tramés contra ell mateix i contra vosaltres?

-Marieta... au! -Què estàs compromesa? -Alça, que ja toquen, Flàvia. -Tu, apa! Quin fred! Quina xafogor! Aquesta criatura és tan viva que no viurà. El bacall

-Oh! no! no Tom... és... -Tomàs. -Ah! això és. Em pensava que n'hi hauria una mica més, potser. Molt . Però gosaria dir que en teniu un altre, i me'l direu, veritat? -Digueu al senyor quin és l'altre nom, Tomàs- digué Walters. -I digueu senyor . Cal que no oblideu la vostra urbanitat. -Tomàs Sawyer, senyor.

Durant els primers dies d'estiu, quan els aficionats poc entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda als seus coneguts amb la significativa frase: -Ja n'he pres quatre. -Ja n'he pres cinc. -Ja n'he pres sis. Vol dir banys. ¡Amb quin aire de superioritat contempla als nedadors poc esperts!

Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense un relleix del seu sacrifici i del seu goig. ¡Oh, quin tumulte espiritual, en adonar-se que era possible el secret i la hipocresia! Després l'acaronaren amb una ardència tímida, així com a una amiga retornada de Montserrat en plena lluna de mel.

I quan preneu el gran coltell de mànec de banya per fer tallades d'un palpís de moltó que es fon a la boca, o el ganivet de peix, d'argent, per dividir de llarg a llarg, amb delicadesa, un magnífic lluç de riu gelatinat, amb la gola plena de julivert, amb quin aire de recolliment els altres us esguarden!

Altrament, ¿quin joiell pot haver-hi més brillant que els seus ulls castanys enlluernadors, ni quina pedreria més fina que les seves dentetes encoixinades en unes genives de color de rosa, que es mostren de soca-arrel quan l'abundosa rialla obre l'estoig on estan embotides? No: per a en Garet no hi ha cap noia que se li pugui comparar ni de lluny.

Hi veus més que l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I amb maligna fruïció, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris de sal i pebre.

Harris i jo donàrem compte de les despulles del festí que restaven sobre la taula, vàrem dur els fardells fins a la porta, i esperàrem un pesseter. Quin munt que feia, el nostre equipatge, apilades les coses, les unes damunt les altres! Era un veritable munt. Harris i jo estàvem una mica avergonyits i capficats, sense que realment en tinguéssim raó ni motiu.

Llavors van veure ben clar per quin motiu els tracis porten pell de guineu sobre el cap i sobre les orelles, i túniques que no sols els emboliquen el pit, sinó també les cuixes, i per què a cavall, porten unes capes fins als peus, i no clàmides.