En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra; però la canalla no deixa de mirar el lloro.

Però el que més el migrava, era de veure com Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: -Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per aquestes fondalades! -Gràcies- deia ell, -no tinc set. Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. -Com s'entén!

Però sa obra sèria era un plan de catequística que havia ideat i anava a posar en pràctica, amb plena aprovació del senyor Rector i de la família. La que havia canviat poc era la Montserrat.

-Ja veuràs- féu don Eudald, un poc picat. -No es pot pas negar que ens ha fet un bon servei; però, si val a dir-ho, jo també hi he posat el coll, donant tot lo que se m'ha demanat, perquè sàpigues, noia, que el patrimoni de Serra-Bruna, amb unes coses i unes altres, ha rebut una llisada que tardar

Al cap de mitja hora, Tom tenia una vaga idea general de la seva lliçó, però només que això, perquè son magí atravessava tot el camp del pensament humà, i ses mans eren atrafegades en distraccions recreatives. Mary prengué son llibre per fer-lo recitar, i ell mald

Me vols agafar per sa part de riure, per a entreteniment de badocs; però tira pes cap que vulgus, que estic senyat contra espants. Fes es teu gust. -No vaig per lo que dieu. Sou un vell bonic: creieu-me. Ja ho veureu. No us moureu pas: oi? -No tingus por. Sa canya i jo estem casats fins a mig dia. Tira. I vaig tirar. En un instant vaig tenir preparats els meus estres.

En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els darrers conceptes del seu interlocutor, i aquí el va interrompre. -No, no i no! va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro més que sa mar, : vós us ho sabreu; però que vós i datros surtin que vira que tomba amb això de sa traïdoria de ses ones... no, no i renó! Això són romansos.

A fi de comptes, tant de fatiga, tant de repós. I si, després de dotze o catorze hores de treball, en tenia mitja dotzena per a jeure, ja no necessitava més. Però mai se les prenia senceres, les sis hores.

En totes les altres coses sembla que tinguis bastant de seny, però en el capítol del matrimoni ets un veritable foll. -! ara sóc jo, el foll, i David Sichel és l'home raonable. Quina idea endimoniada garfeix el vell rabí, de voler casar tot el món? -No és la destinació de l'home i de la dona?

Després d'això, atenyen el riu Zapatas, d'una amplària de quatre pletres. Hi sojornen tres dies. Hom tenia sospites: però no es tenia la prova de cap parany. Clearc va decidir-se a una assentada amb Tissafernes, per a veure si podia fer cessar les sospites abans que en sortís la guerra: i envia algú a dir que dessitjaria tenir una assentada amb ell. Tissafernes l'invita a venir tot d'una.