United States or Belize ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Babilònia, Babilònia !-va exclamar dona Laieta, després que hagué exhalat un ample sospir de alleujament.-Cada pecat porta la seva brasa. Aquesta és la llei de Déu. Heu-vos aquí com la ciutat de les disbauxes ara crema com un feix de garbons. Però la meva mare movia el cap tristament amb signes de negació.-No, no-mormolà. Això és impossible.

Per un hom beure's un bock de cervesa quan va de passeig per la ciutat, però mai no en begueu quan el sol flameja sobre el vostre cap i us cal fer una feina pesant. La llista dels objectes necessaris era bastant llarga, abans d'acomiadar-nos aquell vespre. L'endemà, que fou divendres, aplegàrem tots els objectes i ens reunirem a la nit per enfardar-los.

Però si ho fos, no podria pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun misteri en tot això... Ara ve la dama.

Però hom esbrin

La Isabel, un cop sola, romangué trista, però assossegada. La resignació trig

Cap persona s'ha recordat de dir un mot de ; però han complert amb la família. Alguns troben que el difunt far

No podent amb un combat pendre la posició, que era voltada d'un fossat amb la terra fent a l'altre cantó un marge guarnit d'estacats i de torres de fusta, proven de retirar-re; però els enemics arremeten. No podent refer camí, perquè la davallada de la posició al barranc s'havia de fer un a un, envien a Xenofont el qual era el cap dels hoplites.

No ho troba, Llucià? Però vostè tal vegada és partidari de les senyoretes histèriques? -No, no: de cap manera- protest

-Ja se'ns ha acabat, i torna a entrar de ple en el període d'avorriment i ja no se'l veu en lloc. Si l'home que neda pogués fer-ho, crearia en mig de l'hivern calor artificial en l'atmòsfera, sols per poder fer uns quants cabussons en la mar vella. Si se'n conten, de cuentos d'inglesos! Però cap com aquest...

Així malmenats els enemics s'allunyen. Els grecs, marxant sense inquietud la resta del dia, fan cap a la vora del Tigris. Allí hi ha una ciutat gran, deserta, el nom de la qual és Larissa. Antigament l'habitaven Medes. La gruixària del seu mur és de vint-i-cinc peus, i l'alçaria de cent; el seu contorn fa dues parasangues. És construït de maons de terra cuita, però els fonaments són de pedra fina a una alçària de vint peus. Quan els perses arrabassaren l'imperi als medes, el rei dels perses que l'assitiava no podia pendre-la de cap manera; però un núvol tap