United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !
I me'n recordo amb cert respecte, d'aquells homenassos... passaven a colles cridant bàrbarament, esvalotant per tot... se'n entraven per la ciutat, venint de en marc , com a terra conquistada... I de la meva por de vailet en conservo encara l'impressió de que aquells atletes, que portaven quelcom de gran i fort i lliure, era molt home, si s'hi empenyava, per esbotzar qualsevol porta d'un sol cop-de-puny.
El Secretari, literat naturalista i un dels més decidits campions del document viu i l'observació directa, no es podia pas pendre per home d'aquests versàtils que diuen les coses a la babalà.
-Oidà, sí: piquen amb ses destrals! treballen... -No veus res, tu? -Res: fosca i pluja. -Què deuen fer? No pots pensar-ho? -Tal volta una armadia. ¡Mentre tingun temps de muntar-la rai! Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia... En Saura ès un bon patró: totes se les pensa. -Sí, home, sí. Vàrem callar. Escoltàvem el destraleig.
Jo confio que aquest home es posara a la raó. -Va girar-se de nou vers el pagès i, amb to mig conciliador, va dir-li :-No sigueu tossut, mestre. No m'obligueu a valer-me d'uns recursos, que, si a mi no em sabran a mel, a vós us sabran a fel i vinagre. Vós ja ho veieu que m'esteu perjudicant. Vós no l'ignoreu pas... per la reïra de Bet!... el vostre defecte.
El barceloní és un home púdic. No defuig pas l'intercanvi social, però no est
Si vostè es talla els cabells i el veu pel carrer un d'aquests, se'l mira arrufant el nas i diu: -No m'agrada la cara d'aquest home, no sé què li trobo: molt ser
Tot jo, en entrar a la barca, tremolava de fred, i, amb la pressa d'agafar la meva camisa, la vaig deixar caure al riu. Allò sí que va enfurismar-me: sobretot en veure George fent grans riallades. Tanmateix no n'hi havia per riure! Vaig dir-li que no rigués tan fort, que mai no havia jo vist cap home rient d'aquella manera.
Set dies anaren navegant per aquella vasta serenor de la llum i de l'aigua -llum diamantina, aigua de crestall, quan petita i llunyana, sobre la planície equòrea, que començava a tremolar amb folleig d'onades, veieren una figura així com d'home assegut, dalt d'un penyal. I més enfora d'ell, havia-hi una vela, ampla com una xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant, a l'aura i al respir del mar desert. I semblant era que aquest home fos per les ondes bressolat, com una nau desemparada. Altres monjos deien que no era home allò, sinó que era un gran aucell. I d'altres pensaven que era una barca menuda. I l'abad, oint tantes coses i tal desavinença, els respongué i els va dir: -Deixeu-vos de raons, mos fills, i endreçeu all
I el front arrugat del gendre, generós de cor, esdevenia ple de serenitat i els llavis tremolosos de malícia de la vella prenien la quietud perduda en les onades de la gasiveria que se la menjava de viu en viu. -Home, no en facis cabal; ¿no veus que és vella? no vols que vagi a mercat, no hi aniré... pero no ho diguis!... -Sí, però ella m'ha dit...
S'era recolzat a la banda, i, amb el cap decantat sobre el muscle, alçava una mirada tendra i sostinguda a les estrelles. Sens dubte estava resant... sens dubte les estrelles li semblaven la lluminària d'un altar, d'un gran sagrari encortinat d'ombres. ¡Qui pogués seguir els seus pensaments! Perquè, vaja, aquell home era del fust dels apòstols, o almenys en tenia el posat i l'expressió.
Paraula Del Dia
Altres Mirant