United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo li vaig respondre bastant . -Per Déu! va dir; -Knapwurst, en saps més que jo; vui fer-te el meu arxiver... I em va dar la clau dels arxius. D'aleshores ençà, d'això fa trentacinc anys, tot ho he llegit, tot ho he fullejat.

Súzel va enrojolar-se tota de plaer. -Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! -No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? Vejam. -Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. -Com! Sap escriure, Christel? -Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell anabaptista. -Diable, diable!

-Estigueu tranquil, senyor- respongué la vella cuinera, a qui no plaïen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de vint anys ençà? -No, Katel, no: al contrari; però, saps?, les coses es poden fer ben fetes, molt ben fetes i d'allò més ben fetes. -Faré el que podré- digué la vella: -no se'm pot demanar més.

-No m'entén? Hauré d'anomenar les coses pel seu nom. Vull dir que d'un mes ençà, matí, tarda i vespre, vostè m'est

-És la història més divertida que he escoltat des de molt temps ençà- digué el fondista. -Em plau que faci gràcia a algú- afegí l'home. Vàrem deixar-lo ajudant el fondista a replegar de terra la trencadissa, i marxàrem. A uns dotze metres de la porta veiérem el gos fidel esperant el seu amic. Semblava estar afadigat, però satisfet.

Veritat és que els més desanimats són quasi tots forasters, però, així i tot... De llavors ençà, poc més ne . Jo vaig intentar, a la tarda, forçar mon captiveri, però vaig desistir davant de la força, per temor de provocar un sacrilegi; però avui volia intentar-ho de nou, petés com petés.

»Un any sencer ha passat d'aleshores ençà. Vet-aquí que en un petit teatre hi feia un comèdia una pobra companyia rodoladissa. Vaig veure una cara ben coneguda, les galtes pintades i la barba ondulant. Em mir

Va ésser a Praga que Harris i jo férem un favor a George. Ens havíem adonat d'algún temps ençà, que George s'anava acostumant massa a la cervesa Pilsen. Aquesta beguda alemanya és insidiosa, sobretot quan fa calor; però cal beure-la amb cura. No puja al cap; però, passat cert temps, treu gentilesa a la cintura.

Així s'escolava el temps a la masia i Kobus s'estranyava d'enyorar tan poc el seu celler, la seva cuina, la seva Katel i la cervesa del Gran Cérvol, convertida en costum de quinze anys ençà.

Me sembla que el pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia anem pitjor.