United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja que hi ha perill per a mi, ¿no val més que, estant per anar-me'n, em guardi dels cops de pedra? Ja has sentit les amenaces. I resta allí tot aquell dia. L'endemà, Seutes consigna als emissaris el que havia promès, i envia gent per conduir el bestiar. Els soldats ja deien que si Xenofont se n'havia anat a trobar Seutes per quedar-se amb ell i obtenir el que li havia promès.
Em recordaré qui sap-lo temps de la primera cacera de senglar que vaig tenir l'honor de fer amb el comte, i sobretot de la magnífica tornada amb atxes, després d'haver batut les neus del Schwartz-Wald dotze hores seguides sense deixar l'estrep.
-Em plauria de veure com ho intenteu. -Bé, doncs, puc escometre-ho. -No, que no podeu, tanmateix. -Sí, que puc. -No, que no podeu. -Puc. -No podeu. -Puc. -Que no. Hi hagué una pausa inconfortable. Aleshores Tom digué: -Com us dieu? -No és cosa del vostre ram. . -Bé, doncs, jo ara en puc fer una cosa del meu ram. -Bé, i per què no ho proveu? -Si parleu gaire, ho faré.
Mentre jo m'esmerçava a rumiar la felicitat de posseir aquelles riqueses, el vell duc obria els ulls lentament, i va mirar-me amb un posat tot greu. -Sou vós, Nicklausse? em va dir, sense que ni un muscle de la seva llarga cara s'estremís. -Fa qui-sap-lo temps que la gent m'oblida dins aquest soterrani: sigueu ben arribat. Asseieu-vos damunt el caire de la meva tomba: és feixuga i no caur
Els fox-terriers neixen amb una dosi de pecat original quatre vegades major que els altres gossos: ens caldrien anys i anys de pacients esforços, a nosaltres els cristians, per operar una reforma apreciable en el temperament batallador dels fox-terriers. Recordo que em trobava un dia al vestíbul del Haymarket Stores.
Vaig passar una setmana a casa Joe a la primavera, i tots el matins em despertava a les set en punt i jamai no dormia més. -Jo solament inspirava una idea- observ
He après d'amar a Déu en ses obres i a ma terra en sa història, i em crec obligat a treballar per l'exaltació d'aquestes dues idees tant com per ma família i més que per mi mateix. Per això alguns me bescanten titllant-me d'eixelebrat i de boig. Tu què en penses d'això? -Penso que adorar a Déu i al pròxim és una de les primeres virtuts, i més si porta aparellat el sacrifici.
Suposeu-vos que trobem un pot de llauna amb cent dòlars a dins, tots rovellats i eixerits, o bé una caixa podrida tota plena de diamants: què us sembla? A Huck li resplendiren els ulls. -Això és de primera, i no demano altra cosa. Deu-me només els cent dòlars, i deixo de banda els diamants. -Molt bé ; però em jugaria qualsevol cosa que no els deixareu córrer, els diamants.
-Noi, toca... em dispensaràs... i dispensi! En Joan rebé el violí amb el somriure de la mare en plegar de terra l'infant, i tot seguit feu vibrar en aquelles cordes primorosament petjades una harmonia dolcíssima. Tantost finà, els mossos i les mosses van picar de mans plens de joia, i els brivalls saltaven, cridant, amb els braços enlairats, i els pares ploraven d'alegria. -Nap!
La vida no és trista: ni és alegra, no és mísera ni triomfal... La vida, més aviat em sembla que és com un se la disposa, com un mateix vol que sia... És clar que no som sempre ditxosos; mes força vegades és perquè no posem prou voluntat en ser-ho. Però al menys, podem mantenir la serenitat dintre el dolor, lluny de turpituds i virulències.
Paraula Del Dia
Altres Mirant