United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan l'odrisa sentí aquestes coses: -Jo- diu, -oh Medòsades, voldria estar colgat sota terra, de vergonya que em fa sentir aquest discurs. Si ho hagués sabut, no t'hauria acompanyat: me'n vaig. El rei Mèdoc no m'aplaudiria, si jo tragués fora els vostres benefactors. Dit això, salta a cavall i parteix al galop, i amb ell els altres genets, llevat de quatre o cinc.

-, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. -; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... -Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veur

Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.

-Valga'm Déu!... i dôs, què teniu, sant cristià? -Mireu, no hi veig res i per rellans he sentit parlar de vos i ací em teniu. -Valga'm Déu! expliqueu-vos. -Tot me ve d'un enfadament i d'una alteració, sabeu?

Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.

En sortint de la casa on posava, veig una gran plaça, hi entro, i a les poques passes em trobo a la presència d'una magnífica catedral. Era un airós bastiment del segle XIVè, tot ell flanquejat d'arcbotants que semblava que s'esforcessin en fer esqueneta per a aguantar la verticalitat miraculosa de l'afiligranada construcció.

-Déu meu... no és pas el nom d'aquesta torre el que m'estranya. El que em fa cavilar, és que , vell caçador furtiu, tu, que d'enç

De seguida d'haver sopat me'n vaig córrer a la platja a fer guarda al gussi. Fins que em vaig haver ajagut davant del seu estrau no em creguí ben assegurat de que no marxaria sense mi. Mentre que el temps no s'emboliqués... Però, ca!, semblava que no. Hi havia ressagota... res, fressa pura. Molt que els sardinalers havien sortit sense por.

-Si no em doneu altres raons, no em moc- replic

-Desitjo que comparegui aquí aquest vespre a cantar per a mi- digué l'emperador. -Tot el món sap les coses que em pertanyen, i jo no en res! -Fins ara mai no havia sentit que se'n fes esment- digué el cavaller de servei. -El cercaré i el trobaré!