United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No hi ha d'acabar, home!... Ja veuràs com sa Il·lustríssima es fara càrrec de tot. És molt enraonat, sa Il·lustríssima. I molt entès en les coses del món. I molt de talent. Per això confio que tot seguit coneixer

Que així diuen que han d'acabar totes les comèdies morals, i la comèdia del noi mort no deuria ser menos que les altres. -Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!! -Qui em crida? -Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m'estic esgargamellant. -Doncs fins ara no l'he sentida. Estava a la part de darrera fent els llits. -Filla meva, no què dir-li; una no pot pas ser per tot.

Abans d'acabar dec fer una observació: he començat dient que els forasters eren una gent molt apreciable i útil, i, al dir això, solament m'he referit als forasters que vénen a gastar a Barcelona els diners que han estalviat en el seu poble; de cap manera em vui referir als forasters-gorristes que van a posar a casa d'un amic.

Vostè dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de què «a fora com a fora», «aquí de qualsevol modo»; i, abans d'acabar de dinar, ja no pot més de son, de mosques, de burgit de criatures d'altre, i vostè, home panxut, entre mig de la florida i pròvida vegetació, símbol universal, immens i solemníssim del misteri de la vida, vostè es tira a jeure com un fardo i ronca i put a suor, i ¡ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot!

-Ah,... Ja ets aquí! Cridava el gros recaptador; -estic a punt d'acabar els meus comptes; , seu, és qüestió de deu minuts.

Per això quedava encara a les fosques. Obcecat sempre pel temor de què allò havia d'acabar amb un atac a la seva caixa i no veient les necessitats de la parròquia aparèixer per cap cantó, en sa petitesa d'esperit arrib

No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots... I en vol, de gent, cap a ca la ciutat? Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha? -A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi facen! -Un noi, han mort? -, de cinc anys. Àngel de Déu!

No pas de qui sigui. -D'on la va treure, vostè? fou la següent pregunta. I a la seva veu hi havia una sospita que quasi insultava. -La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig poder -del tren. El fet és que he comès una errada... No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el mateix, i féu sonar un xiulet.

Però el que més el migrava, era de veure com Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: -Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per aquestes fondalades! -Gràcies- deia ell, -no tinc set. Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. -Com s'entén!