United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Oh! la minyona també ha vist una família entera que se n'anava cap al camí de ferro, pel carrer de Jaume primer. Ai! Tothom se'n va! -Sí, tothom se'n va! Nosaltres hem vist un gran carruatge ple de gom a gom amb tot lo del llit, a la plaça de l'Angel. -I quan jo hi enviat la minyona, n'ha vist un altre pel mateix estil al carrer de la Princesa. És que tothom se'n va!
-Ep, que vas a llençar-ho tot! diu el vell patèticament, lluitant amb ses poques forces per contenir-lo. -Ai, ai! Així t'hagués deixat a casa! El tramvia li ve a sobre. Un cotxer els avisa a crits. Un altre gos, enorme, esperant ficar basa en la questió, tot arrossegant un carret de pa i seguit d'un vailet que li fa crits, s'ha aturat a l'altra part del carrer.
De vegades, si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, de cap al fons del carrer de la Cort Reial. «Ara en ve un -pensava ;-a veure si ser
A tota la llargada del carrer, davant el mercat, hom no veia sinó comares, vells papàs i infants amb el coll tort en una mena d'èxtasi. Algunes velles deien, tot eixugant-se els ulls: -Encara hem tornat a veure-les altra vegada.
L'artista erigí un home en el carrer de davant: semblava una grua. Aquell home hauria pogut caminar per damunt la casa: però la noia no era hipercrítica: rest
L'emperador, la Cort i tots els altres xinesos sabien de cor qualsevol petit refilet de la cantúria de l'ocell artificial; però això feia que els plagués més encara, perquè tots podien unir-se al cant. Àdhuc els nois de carrer cantaven «tzi-tzi-tzi» i «cluc, cluc, cluc», i l'emperador també ho cantava.
Jo sentia plorar un xicotet sense consol, i vaig voler-me enterar de la causa de sos plors, i sa mare em digué: -Ara vegi vostè; abans per esmorzar menjava una llesca de pa amb sis figues aixafades a sobre, i ell voldria que n'hi donés: no, senyor; que esperi l'any vinent! En les converses que es tenen pel carrer, el transeünt més distret sempre n'arreplega un retall o altre, no és veritat?
No era en aquell carrer ni en els inmediats. Vaig preguntar per ell i ningú me'n sabé donar raó. Llavors era jo el menesterós, i em vaig sentir trist i desemparat. EL PRIMER LLUSTRE D
-Oh, és a pagès, avui, la mare!... -Vaja, doncs, bona minyona... I va tombar pel carrer de Dalt. Davant de câl Lari es va tenir de parar. L'hereu enganxava l'euga i amb les mosques no volia estar quieta... -Xo... o... o!... malitsiga les mosques!... -I doncs, que no vol estar quieta?... -Ca... aquestes recondemnades de mosques, que senten canvi de temps!
Assegut en el graó d'una porta del capdavall del carrer Major, passava tot el sant dia esperant que alguna ànima cristiana li tirés dins del barret una d'aquelles prosaiques peces d'aram que la gent d'ara en diu cèntims. I entre caritat i caritat, li quedava al pobre apotecari temps sobrer per a enfonsarse en les més tristes reflexions.
Paraula Del Dia
Altres Mirant