United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


El veia ensumar per tots cantons, sa fartaneria atreta per l'olor de les cireres; el va veure després fixar-se en la seva butxaca, va sentir que dubtava... va observar certes maniobres que el mala bèstia feia per dissimular, després sentí un moviment en la bulxaca, i veié com el Nofre es portava ràpidament el puny clos a la boca.

I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare. -Ara pla l'hem feta bona! va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar! I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire: -Penso en ella!

-Això qui ho sap dir és el pastor... va saltar una mossa amb la boca plena. -Ell vos ho dir

Les rossors del sol s'obiraven només al lluny, molt en l'aire, cap al cim dels alterosos penyals. Donava bo, de respirar a boca plena.

Creieu-ho: els éssers de boca bàrbara i fèrtil en calamitats, que impúdicament refereixen la burxada d'un mal de queixal o la conxorxa de dos cunyats per a fer-los barallar amb la sogra, són l'atenuació de l'atenuació de l'atenuació del canibalisme.

En el bressol, el ninet, ajegut boca en alt i sens moviment, tenia els ullets imponderablement badats i tota la cara blava com un sangtraït; la nena, de peu a son caire, li estava ficant a la boca bocinets de pa: ja n'hi tenia tota la gorja plena... A l'ahuc frenètic de la pobra dona esparverada, la primera persona que acudí fou la veïna del davant: tenia uns pòsits estranys de guilla curiosa...

La pintoresca parella no es satisfeien amb sols l'apariència. A cada moment guenyejaven i obrien la boca, badant per qualsevol motiu d'estranyesa. El senyor duia obert, a la , un Baedeker , i la noia un vocabulari. Parlaven un francès que hom no entenia, i un alemany que ells mateixos no podien traduir. Realment tenia certa excusa, la noia.

-Tanmateix, afegí -si hagués sabut que ereu vós, l'hauria interromput, el capítol. Va haver-hi alguns instants de silenci. Jo reparava la fesomia verament extravagant del geperut, aquelles grans arrugues que li voltaven la boca, aquells ullets acanalats, aquell nas turmentat, arrodonit al capdavall, i sobretot aquell front voluminós de dos pisos.

L'ocupació universal consistia en suar; les converses, ferides de xafagor, eren flonges i insulses; les paraules sortien de la boca a rossegons, com convalescents amb crosses. Tothom feia més badalls que preguntes. En un rotllo se passava mitja hora sense dir res. De lluny en lluny un dels presents, com si sortís de reflexions profundes, s'arriscava a dir: -Potser si plovia...

Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim, tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera impecable; es deixa un bigotet com un raspall; uns ulls atacats de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril.