United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
-El que voldria és que tothom s'estigués de tocar les meves coses! cridava com un salvatge, mentre l'agafava de cop i volta. Llavors obria la bossa i el posava dintre, i després, tot mirant-s'ho, feia una pausa sens badar boca, com si s'hagués sentit injuriat. -Què és això? preguntava la tia.
Era tant el goig que li pessigollava l'ànima que fins li va venir a la boca la cançó que de criatura havia sentit cantar: Dones bojes de Riells que a l'aigua aneu a mirar-se, no us hi encanteu massa temps, que us tornareu dones d'aigua.
Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, sí, senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est
La remor del mar i del vent enfosquia o embarbollava moltes d'aquestes paraules, massa rogalloses per a no confondre's amb ella; mes jo les entenguí totes, per malament que les sentís. No se'm va acudir pas contradir-les. Començava de compendre que la meva fallera de suara no era sinó una bogeria ben inconvenient, filla de la tensió del meu esperit. Al principi anava somicant. Després ja no: escoltava enfavada, amb la boca oberta, i experimentava aquell consol que solen trobar els malalts en l'enraonament d'un metge que sap encoratjar-los. Aquella seguretat, aquella energia amb què s'expressava el pare, exercien una influència sanitosa en els meus nirvis. La seva fortalesa obrava com un tònic sobre el meu cor. Quina fe posava l'home en el seu art! I que es veia que no eren comèdies, no. Inspirava confiança perquè en tenia. Tot escoltant-lo, la meva pensa descansava en ell amb un repòs!... I, quan don
En Quimet s'emplena la boca del que ha après a França, de les excelències del cuixot rossellonès i de la bella despreocupació de la gent gavatxa. És el més formidable jugador de cau i el que trascola més vi i fuma més caliquenyos dels que concorren a l'hostal.
En el bressol, aturat, hi havia el nin immòbil amb els ulls mig closos i la boca mig oberta. El ritme del respir perdut per sempre. L'Andreu exhaurit va restar en la porta i amb veu apagada va dir tremolós... -Què fa el filló!... Senyor metge!... ¿què hi diu? El metge no va respondre. Cerc
Usava un bigoti també roig, espuntat, aspre com fils d'espart i retallat arran de boca en forma de dos raspallets. De lo restant de cara anava afaitat.
-És magnífica! sumptuosa! excel·lent! digueren, l'una boca darrera l'altra: tothom n'estava igualment enamorat. L'emperador don
Però, veu's aquí que, amb tant pensar i tornar a pensar amb el foc que havia de coronar la boca de la flamera, a l'opositor se li va acudir una idea, que, si es descuida una mica ell mateix califica de genial. ¿Per què modelar- va dir-se -amb fanc groller i miserable aquella flama subtil, etèria, que representa l'esperit vibràtil de l'amor? ¿No seria mil cops més encertat encendre dalt del tió una flamarada autèntica, una flamarada natural?
-No li coneixeu es rumbai? va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs.
Paraula Del Dia
Altres Mirant