United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els teixons, les guineus i els porcs senglars no feien pas cabal de la presència del bosquerol. Ell n'estava encisat, i ho retreia amb urc, a la faisó de certs polítics de províncies en omplenar-se la boca del tracte familiar que han rebut dels cortesans.

Posaré en joc les meves influències, que no són pas petites, i veureu si tapo la boca de tants ximples que sembla que em tinguin per un ningú. I en aquell poca solta, que amb els seus radicalismes i amb les seves extravagàncies sembla tenir embadalit a tothom, donant ales a la brivalla del poble, ja li faré posar palla a l'orella.

-Voleu que jo us ho digui a vós? -Ss... ... però una altra vegada. -No, ara. -No, ara no: demà. -Oh! no: ara, si us plau, Becky. Us ho diré a cau d'orella: us ho diré tant, tant dolçament... Com que Becky vacil·lava, Tom prengué el silenci per un consentiment, i li passà, el braç al volt de la cintura i digué la dita blaníssimament, amb la boca enganxada a l'oïda d'ella.

-Davant una bona taula- Gedeon va afegir-hi. -Contempla'm això, en comptes de palplantar-te com un badoc: una cuixeta de cabirol, un parell de gallines boscanes, un llussó de dors blau i boca guarnida de julivert. Viandes fredes i vins calents: així m'agrada. Estic content de Kasper; ha entès les meves ordres.

-Teresa!... Teresa! La dona no responia, el nen estava morat respirant a batzegades, movent els ulls d'un cantó a l'altre i torcent la boca tremolosa. En Magí va agafar-lo per a posar-lo al breçol i començ

No hi ha altra manera. -, tot marxa, doncs. Em penso que no hi ha perill, mentre no ens llevem el cadenat de la boca. Però, jurem-ho altra vegada, tanmateix. És més segur. -Ja hi firmo. Així, doncs, juraren de bell nou, amb paoroses solemnitats. -De què garlen, Huck? He sentit que en deien qui-sap-les coses. -Garlar? , tot és Muff Potter per aquí i Muff Potter per allí.

-Vol que li parli clar, senyor oncle? féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat.

-Oidà! Fica-li els dits a la boca. -Més valdría fica'ls-hi a la butxaca. No en poques de dobles de quatre. -Ha dit que enguany el bestiar porquí no valdr

Aquells murs, que a l'hivern semblaven tristos, ara somreien, acariciats per la llum; aquell cloquer tan rònec, que s'alçava negre com una amenaça, ara s'enlairava lluminós, escala per anar a la glòria; aquells carreus tan molsosos, ara lluïen daurats pel sol. Solament al mig del frontis es destacava la portalada del santuari, negra, insondable, fonda, com la boca del Misteri.

I vet aquí que en Ció va agafar l'Angeleta en sos braços... Tot seguit feu un crit triomfal al goç remader, que va juntar la vacada escampada; i la parella va devallar, dient-se que s'estimaven; i tot els semblava que reia com ells, el sol reconquerit que'ls acaronava, la boira que's fonia depressa, com avergonyida, les flors bosquetanes, els xòrrecs frescals, les vaques que'ls seguien i el goç pelut que saltava a llur voltant com si conegués que la felicitat els coronava... i fins l'abisme immens va semblar-los una boca, la boca de tot el món oberta per a una riallada alegre, plena de sonoritats i armonies.