Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 16 de juny del 2025
Quant a ésser jo una estranya mena d'home, va suposar que no estava en mi l'evitar-ho; i, mentre la gent al meu entorn estigués disposada a acceptar-me, era assumpte finit. La monotonia del viure, afegí que era per a tots dos, i en això sí que em compadia de debò.
-Senyor doctor. afegí ella, després d'un instant de silenci, tot clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot, que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck, hom ha deixat la por pel camí. -Us crec, senyora.
I, alçant la veu, com per no forçar més el símil, afegí: -Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits. I estenent el braç vers l'horitzó: -Miri que deliciós! Vegi! vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa, tan tènue, que sols arriba a entelar els objectes, com per a suavitzar llurs tons, tornant-los més fins i delicats.
-Això és el que se'n diu un bon minyó! afegí Ethelbertha. -Pren-t'ho amb interès, i fins podries veure que George s'unís a vosaltres. Li vaig respondre que no era gaire aventatge que George vingués, car, essent fadrí, ningú no sortiria beneficiat amb la seva absència. Però una dona mai no capeix la ironia que no vol. Sols va fer esment que no fóra cosa amable de no convidar-lo.
-Han de pujar-se moltes costes, en una excursió així- digué -i de vegades el vent ve a contracursa. -També hi ha baixades,i el vent ajuda al darrera- digué Harris. -Jo mai no ho he notat- afegí George. -Doncs en res no podreu pensar millor que en una excursió en bicicleta- insistí Harris. Jo era inclinat a convenir amb ell. -I us diré lloc: per la Selva Negra. -Què?
Arrossegant-nos per terra durant mitja hora, en vàrem trobar setze. Ell deia que sentiria que se n'hagués perdut cap; car, d'haver-se'n perdut cap, això faria una gran diferència a la màquina. «-En desfer una màquina- afegí -s'ha de tenir gran cura de no perdre cap d'aqueixes boletes.» I explic
-Xarric! quines coses dius! -Mireu Patllari, que jo si no'm curo!... afegí en Ció alçant el puny. -Ara... omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes, afanya't! cuita! atura't la sang!... la veig pujar com una rierada! En Ció va asseure's a terra atuït com si hagués passat una malaltia.
-Doncs jo sí: me sembla que no t'ho erraré de gaire -va fer el vell. I, apuntant-se el broc de la pipa al front, en actitud pensativa afegí: -Sa teua pesca, es dos darrers anys (deixem de banda ets atros), haur
Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant de veu, afegí: -I doncs, crec que no té família, vosté? -No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents. -Que no és de Barcelona, vostè? -No, senyora: sóc del Vendrell. -Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les madres de Jesús María? -Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó. -El pare Tudó? -Que potser el coneix?
I, després d'un silenci enutjós afegí: -És una mica especial, com haur
Paraula Del Dia
Altres Mirant