United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Mai de la vida no heu vist un enrenou semblant, de cap a cap d'una casa, com en empendre mon oncle Podger qualque feina personal. Havien dut un quadro de la botiga de marcs i es deix
Ell els havia plantat, ell els havia vist créixer, ell els havia espurgat per ajudar-los a viure. I, al capdavall, per què? Perquè, a la llarga, els de can Bartra se n'haguessin de gaudir. Llamp de llamp! N'hi havia per a fer bullir les tripes!... Però encara hi havia una altra cosa que no se l'arribava a acabar, en Biel: l'intent de casori amb la Malena que tenia l'hereu Bartra.
-No, aquesta ja ve de mala nissaga. Sa mare era una camalluenta que va venir a servir a Barcelona en temps de la facció, al principi. Va entrar a casa d'un minyó jove, al cap d'un quant temps s'hi va casar... i no es pensi, la feia anar, que quan anaven els diumenges per la Rambla tothom es girava a mirar-la. Ella era guapassa; ordinariota, però ben plantada, i ¡un ull... que li parlava! tenia tres o quatre de servei: ¡vegi quan s'hi havia vist! palco al teatre, que llavors no era com ara que qualsevol n'hi té... en fi, li dic que feia rotllo. Doncs amb tot i això, el va matar a disgustos. N'hi va fer a l'alçada d'un campanar. Primer ell va haver de despatxar al majordom, perquè es va aixecar un bum-bum... que no hi havia gat ni gos que no hi digués la seva; després, un estiu van anar al mas, i van tornar de repente, perquè també no sé què s'hi va haver amb un capit
Llavors Agàsias d'Estimfal, prenent la paraula, diu: -Però aquest home no té res a veure ni amb la Beòcia ni amb enlloc de Grècia. Perquè jo l'he vist, que té les dues orelles foradades com un lidi. I així era. El tragueren, doncs: i els altres, recorrent els quarters, allí on el general vivia, cridaven el general; I, on havia desaparegut, el sotsgeneral; on vivia el capità, el capità.
Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos. El companyó de Joe digué: -Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.
Però cadascuna prometia a les altres de fer la completa història de tot el que hagués vist i li hagués semblat més meravellós el primer dia. Llur àvia mai no els en podia parlar abastament: tantes i tantes eren les coses de les quals volien tenir noves.
-Tom: què li fa mal al gat, en nom de Déu? -No ho sé, tia- digué el minyó prenent alè. -Mai no havia vist cosa semblant. Quína és la causa que hagi fet aquestes accions? -No ho sé, de bo de bo, tia Polly: els gats ho fan sempre quan es xalen. -Voleu dir? Hi havia quelcom en l'entonació de la tia Polly, que va fer a Tom aprensiu. -Sí, senyora. És a dir, jo bé ho penso. De bo de bo?
I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela. -I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai ningú un miracle més gran? Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments.
-N'esteu ben segura d'haver vist això, senyora? -Si n'estic segura!... -És estrany! -Sí, massa que ho sé; però ¿què voleu que us digui? És com us dic! Ah!
El dia era brúfol, tristíssim: un d'aquests dies d'hivern en que vos sembla que el sol s'hagi encallat darrera les muntanyes, i que faci anys que no l'heu vist, i que trigareu anys a tornar-lo a veure. En això trucaren a la porta. Arrib
Paraula Del Dia
Altres Mirant