United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aleshores les veles foren canviades de posició. De primer romangueren fluixes i el vent hi espetegava; però la barca an

-Bah! Vós no sou tan covard com voleu pintar! Si sempre fos bonança, ¿quin mèrit tindria, el vostre ofici? -Jo, covard! No em coneixeu pas. Sinó que un hom s'esbrava: sabeu? Lo que rebenta ès sa maniobra. Però jo, covard! ¡Maleïda sigu sa meva ànima si ses calmes no em consumeixen ses sangs! ¡A mi doneu-me tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu... de vent que sembla que tot renega!

I darrera de tot això negrejava per una part la gran selva surera, i per altra part, obiradors sols a petits verals, verdejaven pàl·lidament els olivets de l'Empordà. El sol era força baix. El vent anava mancant, mancant... Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor.

Si hi passa el vent, o hi cau la pluja o hi davalla la rosada, la campana resta muda; sols si pedregués les pedres del cel despertarien la seva veu perduda que s'escamparia pels espais que enyoren ses sonoritats conhortadores.

-Han de pujar-se moltes costes, en una excursió així- digué -i de vegades el vent ve a contracursa. -També hi ha baixades,i el vent ajuda al darrera- digué Harris. -Jo mai no ho he notat- afegí George. -Doncs en res no podreu pensar millor que en una excursió en bicicleta- insistí Harris. Jo era inclinat a convenir amb ell. -I us diré lloc: per la Selva Negra. -Què?

Christel vent

El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?

SALARINO El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el meu hermós Sant Andreu encallat, ab son arbre mestre més baix que la quilla com si volgués besar la seva tomba.

Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l'home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que est

L'equipatge anava amb l'alegria d'unes campanes que toquen a morts , fins a tombar la cantonada. En arribar ací, el vent port