United States or Northern Mariana Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Encara, lluny, dins el vent, la pols i la fosca, sonaven els músics, encara els roncs del contrabaix retrunyíen dolorosament dintre el pit, encara la balladora del colze punxegut no afluixava la seva abraçada, ni volia deixar el giravolt. La parella rodolava camps a través, marges avall. Era una fulla seca, enganxada a un manyoc de romagueres.
-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el món!... El vell vent
Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí: -Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament amb un amic una ampolla d'Affenthal o de... En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va interrompre i va parar l'oïda. -És una rauxada de vent- vaig dir-li. -Oi no, és altra cosa.
Sperver, tan aviat amb el nas en l'aire, i el gran bigoti rogenc al vent, com amb els grossos ulls clavats a la pista, em recordava aquells famosos basquirs als quals havia vist, en la meva minyonia, travessar l'Alemanya: i son cavallàs magre, sec, musculós, de crinera desenrotllada, de cos esvelt com un llebrer, completava la il·lusió.
No tingus por, careta: es vent corre trenta vegades més de pressa que nosatros i no pot trigar a deixar-nos endarrera. Ell calmarà, pubilla; ell calmarà. ¿Vos hi heu trobat altres vegades amb un temps així?
Bé, sí: no hi havia pas gota de vent, i el cel estava serè; però... Déu m'ajudi!... mai hauria dit, des de terra, que les ones fossin tan grosses, tan espantosament grosses. Venien sense rompre's ni remorejar, embotides, muntanyoses; s'esmunyien amb suavitat sota la nostra carena, i s'allunyaven escumejant lleument amb tot l'aire d'una ira tenebrosa i retinguda.
-Has conversat amb l'ermità? En Vingut es va tomar vermell. No volia dir-m'ho. Però com que la seva mirada em va trobar una mica escèptic, va fer una veu ronca i provocativa. Per fortuna, la Roseta va comparèixer amb el seu càntir. La Roseta va fer un posat tot trist en veure que ja me n'anava. Vaig beure un glop d'aigua a l'entrada del rost; feia un vent extraordinari.
Després va ésser una bombolla d'aigua, una bombolla balladora, que la terra es volia xuclar... glac-glac, glac-glac... I els músics encara sonaven al lluny, dins el vent, la pols i la fosca. El senyor rector, avisat a corre-cuita va arribar a les tres de la matinada. Pero com deixondir aquell malalt ensopit, agònic? El va cridar una i cent vegades... Res.
Els rems cessaren de navegar, com ales lasses; però un vent infl
De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo i el cor no'n vol. De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant