Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 15 de maig del 2025
-Sí, com el grill. -Jo crec que la gent s'ha tornat boja. Tothom es queixa que no es guanya res; però jo el que veig és que cada dia hi ha més luxo; tothom va al trayatu ... no ho puc entendre. Un prou estalvia, retalla d'aqui, retalla d'alli i ho passa amb prou feines... -Oh! cada casa és un món, senyora Tecla!
-Tot just és mitja nit! aniré a casa, avisaré la Tecla i marxaré al amagatall!... Li parlaré de lluny. Em fa por veure-la de prop!
Plorava amb els ulls, somreia amb els llavis, joiós i apenat alhora, i no gosava moure's perquè tenia en son front una llàgrima. Una llàgrima de la Tecla que davallava lentament i li recava perdre-la perquè li semblava una benedicció d'amor, guanyada del cel, amb la beneïda penitència de la dolor.
Mes... un dia la veïna crida la Tecla i li demana la Garideta per al seu fill. La Garideta i sa mare queden espaumades, i la noia s'esblaima com un pa de cera, i la Tecla sent que els cabells se li enericen en la closca... Ara sí que no dubten; ara sí que mare i filla s'han vist, de cop i volta, el terrible pensament l
-No, ja ho crec, ja; però li dic que... No se n'amaga pas ella; es coneix que és de les de poc se m'endona! ¡Ai, pobra de mi, que se'm deu agafar el platillo! Ja torno! ¿Senyora Tecla que no sent quina olor d'agafat? -Sí, ara se n'ha anat corrents la senyora Menciona cap a la cuina... -Ah! Jo em pensava que era a casa de vostè, i he pensat: deixa-me-la avisar. -Tantes gràcies.
La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ànima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls. -Quina blancada! ¡i tot és gelada; no hi ha llei de glaçada! ací que la terra és negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de glaç.
¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu? -I ben net, Tecla! -Voleu fam? doncs fam passareu! -Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!
Però ell tenia la veu de la Tecla sospesa dins del seu pensament. Veient-lo eixir enfellonit totes les temors tustaven a la seva ànima afligida. Tindr
Si en un moment de joia maternal, la Tecla sentia que el somriure li amarava els llavis, freturosos de petonejar el seu fill, la Bel restava davant i com qui fa una exclamació en la solitud deia: ¡Ai senyor, quin filló tant xamós... pobric!... ¡i de pensar que haur
¡Creu, Andreu; tu, ets un home com cal, ja ho veus, una pesseta sempre és una pesseta! -I el fill? ¿un fill no és més que una pesseta? Va exclamar la Tecla corferida pel silenci de l'Andreu, que en sentir la Tecla va redreçar-se tot d'una, s'alç
Paraula Del Dia
Altres Mirant