United States or Nauru ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no se'l menja: no ho crec; però pot haver-lo matat- digué l'avi Mundet. ¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant, m'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa. Apa!

Un d'ells diu: -La gropada es menja el vent. Tots callen, i al cap d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà, però els senyals són de gargalada. I en cosa de mitja hora no els sento una paraula més.

Parlem de la nostra civilització i del nostre humanitarisme; però aquells de nosaltres que no porten massa lluny la hipocresia amb si mateixos, saben que a sota de les nostres camises emmidonades atalaia el salvatge, amb tots els salvatges instints complets. Pot ésser que qualque vegada el necessitem, però no ens cal tèmer que se'ns mori.

-Aquesta pregunta, filleta, pot fer-la a l'autor de la gràcia. -Si van fent errades d'aquesta mena, és un horror, per a mi, de pensar el que hagin fet amb ell! -Ja ho investigarem demà, filleta- digué la senyora J. per aconhortar-la. -Em sembla que els kneipes són cosa molt desplaent, i no he de deixar anar Percy a cap altre mai de la meva vida.

El lector pot restar convençut que la ganga de Tom i Huck produí una forta sensació en el pobre poblet de Sant Petersburg. Una quantitat tan gran, i tota ella veritablement encaixada, semblava gairebé increïble. Se'n parlotejà, de la cosa, i se la va estufar i glorificar fins que el seny de molts dels habitants vacil·l

Aleshores, don Gaspar, que ha sentit el clinc! i la rialleta, i ha vist una tira negra arrossegant-se, ja no pot més: les seves forces han cedit, el cap li dóna voltes, els ulls se li entelen, sent una opressió al pit, les seves cames vacil·len, i, ja perdut el món de vista, s'abandona damunt de la Isabel.

Pero encara no havia dat dos passos, sentí que las camas casi li deyan prou y tinguè d' afiansarse ab un arbre per no caure. L' infantò ab una carona d' angel qu' enamorava no feya sino mirarsel' mig rient. Cristófol prou va sentirse mortificat; pero, fent un esfors, va passar lo riu. Al deixar lo noy á terra: Certament, no m' esplico com pot ser va dir que un infant com arribi á pesar tant.

Fugí com un ocell de la gàbia, i el vell David, amb els ulls guspirejants, exclamà: -Veu's aquí el que hom pot anomenar una noia bonica, i que aviat ser

La llevantada ès forta... Oh! i encara pot ser que es desplegui més, perquè ara el ruixat l'aixafa una mica; però... eu! res de negar-nos, ni morir, ni tots aqueixos disbarats que barrines. La Santa Rita n'ha aguantats de més forts, de tràmpols. Deixa-la per a mi, que jo li conec el gènit. Negar-nos!

Mentres sona la música, no pot sentir-la; mes, així que para, posa l'orella i sent una veu esquerdada que diu: -Jo hi poso escalunyes i moixarnons, i cregui'm que és cosa d'aferrussar-s'hi. -Malvinatge la vella! diu l'home. Ell se pensava que era una pèrfida voluble, i es troba amb una dona inhibida, pel tribunal dels anys, de tota infidelitat.