United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !


A on m'hai deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si em cau , aquest llaç; si ses flors me van millor així o al costat de sa tannara. Sa passada, sa passada! Tot és fressa i trasbals.

Vet aquí la millor manera d'alegrar la gentil dameta: tornar-li aquell collaret que, segons dita del seu marit, ella tant s'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre més. I la cosa tal vegada no era pas impossible, per a un bon nedador. Calia considerar-la.

I supliquem-vos que doneu fe a la nostra narració, per tal com creiem que millor fóra romandre sens pecat que lligar els nostres llavis amb reat espaventable de mentida. Bona cosa és abscondir el sagrament del Rei, diu l'Escriptura; però revelar i confessar ses obres és cosa honorífica.

Van cap a l'arbreda... Ella el fa aturar posant-se el dit en els llavis... Ah! Escolten un rossinyol, i per sentir-lo millor, se donen les mans. Misteris acústics! La sombra creix; el temps passa, i ells no se n'adonen. Calla el rossinyol; ella aixeca el cap i est

, deixem aquest ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck? -No. Quí és Robin Hood? -Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a Anglaterra, i el millor. Era un lladre. -Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava? -Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. Però mai no atropellava els pobres. Els estimava.

Deixame'n anar, perquè, filla, és una casa que tot ho tinc de fer jo; la senyora no és bona per res, mai entra a la cuina. Això, si tu vols, encara és millor, m'entens?; però en dies com avui... Oh! i que no més hi ha tres fogons i una cuina com un cop de puny. I ? ¿Que encara estàs amb aquell capellà?

-Escolti, mossèn Joan- deia el facultatiu, alçant la veu: -com se troba? -Me sembla que una mica millor- Responia aquest amb veu fosca i apagada. -Una mica millor? No m'ho sembla pas a mi, així- deia el metge, amb veu prou alta perquè aquell ho pogués sentir. -No es pensi- afegia la Feliça, -li ha calmat molt aquella ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.

Ja ho veuen: és impossible d'estatjar-los, aquesta nit. Agafem altre cop el nostre equipatge, i ens dirigírem a Manor-House. Era un lloc afalagador, i no puc estar-me de dir que el trobava molt millor que l'anterior. Harris: -, ja va : sols ens caldr

En aquell temps la vetlla era llarga, i ens aplegàrem a popa a conversar. Ens hi havíem acoblat en Vadô Set-trossos, el pare, l'avi Mauva i jo; i, al cap d'una estona, en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera comparegueren amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats. -Nosaltres també volem ser-hi, a sa garola- va dir en Pau. -Vatua ses tripes de Judes! Aquí podem rentar millor que enlloc.

Però mirin-se quan la sort de topar amb un meló bo. L'apura fins a l'escorxa; buida les dues corones amb la punta del ganivet; li suquegen les vores de la boca, i ell xucla de pressa perquè no se'n perdi borrall... Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que est