United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
La sala mateixa va atreure la meva atenció pel seu caient poderós: era la sala dels Arxius del Nideck, peça alta, ombrívola, polsosa, de grans finestres ogivals que començaven al cim de la volta i devallaven fent corba fins a dos metres del paviment.
Vaig dir parenostres, vaig recitar versos... Res no m'era plaent: ni l'oració em sortia del cor, ni la poesia m'hi arribava. De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar- se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me.
-Sí, no parla mal, per ésser un vell jueu de mala mena- féu tot rient; -però m'arrapo a la meva idea: fadrí sóc, i fadrí seré. -Tu! exclam
ANTONI En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.
Tot dient això, tenia els ulls vermells, no feia posat de facècia; tampoc els altres no reien. -I voldria- afegí, tot aixecant el dit, -que tota la vila i la rodalia tinguessin un gran respecte per la meva estimada, baldament no fos de la meva categoria, del meu estament i de la meva fortuna: el més petit blasme sobre ella comportaria una terrible batalla.
No obstant, a la millor la canilla pegava una d'aquestes abordades de pura fantasia, al furibund xivarri de la qual col·laborava en Busqueta amb xiscles estridents de salvatge exasperat. Mes jo sabia a què atenir-me sobre l'eficàcia de l'encalç: amb certesa que no arribaria la sang al riu. I tornava a prosseguir la meva dèria contemplativa.
La ciència mèdica era aleshores en una fase bastant menys avançada que avui en dia, i s'atribuïa a la peresa la meva desplaença vers el treball. -Apa, dolent, gandul! Lleva't i mira de fer qualque cosa per guanyar-te la vida- em deien, sense saber que jo era un malalt. Tothom, segurament, ha pogut remarcar sovint una cosa semblant.
Aquí la tia Maria va observar dolçament: -Una altra vegada que vulgueu clavar un clau a la paret, espero que m'avisareu per endavant: aíxí podré fer els preparatius que calguin per anar a passar una setmana a casa la meva mare, mentre duri la vostra operació.
-Com ha d'haver sofert aquesta dona! vaig dir-me, amb el cor dolorosament oprès. -No sé com va ésser que la meva mare fes aquest paorós descobriment- continu
M'aboco als sentits oberts, m'abandono a les percepcions, me deixo compenetrar pel cosmos... La meva ànima es vessa a l'exterior: és la sensació de la immensitat, el palp de les belleses fondes del paisatge... és quelcom que flota en la ratxada sonora, s'estén a lo llarg dels xiulets del vent i rodola envolt amb la bramulada de la maror. Els meus músculs se relaxen en suau repòs.
Paraula Del Dia
Altres Mirant