United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Els has inventat: oi? va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta mena. -No, rabí, no: no sóc jo, ni és Katel. N'hauria estat orgullós, d'haver inventat aquests bunyols; però donem a Cèsar el que és del Cèsar: n'escau l'honor a la petita Súzel... Ja saps qui vull dir: la filla de l'anabaptista! -Ah! digué el vell rabí, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja vaja!... i tan bons els trobes?

Encara que aquestes dues fossin les entremaliadures que la Isabel contava amb preferència, no eren les pitjors, ni menys les úniques: cada dia en feia alguna de grossa. La Isabel es desesperava, gemegava, sospirava: -Aquesta filla ser

I volent, de totes passades, arreconar cada any algun miler de pessetes, la seva llar tenia un aire força elemental i la seva família muller, fill i filla feia la viu-viu amb una llangor malencònica. Menjaven a bastament, mes sense fantasies. Anaven al cinematògraf un cop a la setmana i al teatre un cop al mes. Tenien una minyona per tot.

A desgrat d'això, ja que nostre amic Kobus s'ha convertit, tothom ha de confessar que la seva petita Súzel era digna de fer aquest miracle; per la gentilesa, la vivor, i el seny, no conec sinó una sola persona que se li pugui comparar, i àdhuc que li sigui superior, perquè més dignitat en el tarannà: és la filla del burgmestre de Bischem, una dona superba, amb la qual vaig dansar el treieleins .

-I com te l'estimes, filla meva! féu dolçament, mirant-la enternit i prenent-li les mans.

En Carxofa vivia en una casica dels afores del poble, an un tirat de pedra del Fluvià. En temps de pluges el riu hi arribava fàcilment, i en Carxofa el deixava entrar amb aquella alegria. Eren amics d'anys, i un i altre congeniaven prou per a suportar-se. ¡Baldament així amb la seva filla i el seu gendre! Tots tres, com a bons santperencs, tenien un gènit viu i cridaner, i s'enfurismaven per poca cosa. Els dos homes no podien conversar de coses de l'ofici sense dir-se'n alguna en to de mofa. El jove, que comandava el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar, més enll

Lo diable lo signe de la mort ab l' aucell de la nit. Santa Eularia, filla de las Corts de Sarriá, morí verge y martre de la fe cristiana. La tradició la dóna per filla de las Corts, si be per la Historia consta que ho era de Barcelona.

-Ai, no m'ho diguis pas, filla... tanta por que em fan els trons! salt

Mes... un dia la veïna crida la Tecla i li demana la Garideta per al seu fill. La Garideta i sa mare queden espaumades, i la noia s'esblaima com un pa de cera, i la Tecla sent que els cabells se li enericen en la closca... Ara que no dubten; ara que mare i filla s'han vist, de cop i volta, el terrible pensament l

Aleshores Fritz, esclatà: -Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i vet aquí que la donen a un altre! -Però qui... però qui? -Súzel- va fer ell, sanglotant. -La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? -!