United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Clàudia cercava consol esbravant-se amb la Rosa, i la filla obria la boca i els ulls i, sense compendre el que li deia la seva mare, exclamava -Maru maca, jo estimo! i li feia un petó i la Clàudia plorava amagada, en la seva solitud.

Lo rey al tindren' nova, ixquè fora de , al encontre de sa filla y per boca d' eixa va saber qui havia estat y com se deya lo misteriòs cavaller, que des d' aquell moment fou tingut per lo verdader Sant Jordi davallat del cel á fi de obrar tan gros miracle y que tots los d' aquellas terras prengueren per patrò.

Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar la llengua a pronunciar el de Jacobeta . ¡Pobra noia! Se pot ben dir que ella fou qui em va desmamar.

En mig del trastorn que li produí a don Eudald l'exaltament de la seva filla, començ

I el jutge, encaparrat amb el seu drama íntim, pensant només en aquella filla que acabava d'acomiadar a l'estació, s'ho prenia malament, com una sarcàstica referència. QUI ERA EN B

Aleshores Schoultz exclamà: -Que ni Súzel ni la filla del burgmestre eren dignes de desfermar els cordons de les sabates de la doneta saura que ell havia triat, i la discussió, animant-se cada vegada més, continu

Sovint les envestides que, a tall de boig, donava a son pare, com a bona filla l'havien ferida al mig del cor; mes, impregnada com estava de l'esperit del jove, i segura de la bondat de sa doctrina, les hi perdonava, com se perdonen al metge les tortures que fa sofrir al malalt per a tornar-li la salut perduda.

Aparta de tu aquesta idea, que fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. ¡Creure que el meu pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! ¡Dubtar de l'honradesa dels nostres companys! Mai, mai! -Vós no sabeu la que ès, sa mar! insistí ell amb angoixa. -Aquí no hi ha més que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no agont. Sa llanxa ès esbotzada.

-Com el defenses, filla meva! féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió.

Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola! VIOLA El meu pare tenia un senyal al front. SEBASTIÀ El meu també. VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola. SEBASTIÀ Oh! encara en servo el record en mon ànima!